PLÀTAN DE LA FONT DE LA PINEDA. L’ARBRE DE LA LLIBERTAT DE RIELLS DEL FAI. BIGUES I RIELLS. VALLÈS ORIENTAL

Portava al Pere Albert Carreño i al Juan Navazo Montero fins al terme de Bigues i Riells on agafàvem el camí de la Masia de la Font Pineda; mes endavant, quasi coincidint amb l’entrada que dóna a l’església de Sant Vicenç de Riells, comença el dit camí de la Madella, que també us deixaria quasi al mateix lloc.

Els ensenyava el magnífic plàtan de la font de la Pineda, a l’antic terme de Riells del Fai – avui Bigues i Riells – a la comarca dita del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadiues i/o aborígens anomenem Catalunya

Els explicava que els plàtans eren considerats per la dictadura com ‘arbres de la llibertat’ , i el cert és que amb aquest esperit es plantaven arreu de Catalunya, des de darreries del segles XVIII i XIX; val a dir quer dissortadament n’han sobreviscut una mínima part, arrasats normalment per enemics de la llibertat.

Els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat que es desvetllaven durant la Revolució Francesa (1789 – 1799), trigarien molt a trobar ‘arrels’ a casa nostra i no fou fins als anys (1873-74), Primera República ESPAÑOLA, en que es va viure un miratge de llibertat, que es repetiria entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939, Segona República ESPAÑOLA, els feixistes i cleptofeixistes insisteixen en que la ‘Democraciola’ que començava l’any 1978 , és ‘democràtica’ ; no dubto pas que ho sigui per ells, que consideraven una DEMOCRÀCIA ORGÀNICA el II Feixisme.

Amb una alçària total de 22,00 metres, i una volta del canó 4,40 metres, el plàtan de la font de la Pineda el podreu veure a la riba al•luvial del Tenes, als peus de la Masia Font de la Pineda, Restaurant i casa amb una àrea de lleure molt popular a la zona. Telèfon 938659006
Destaca per les grans dimensions de la soca, així com també per la seva aparença i bellesa.

Entre els anys 1992 i 1994 aquest plàtan es va veure afectat per diverses adversitats de les que en va sortir sempre bastant prou ben parat:

A la matinada del 22 setembre 1992 va patir un bufarut, i una conseqüència curiosa va ser que una aixada va anar a clavar-se a una branca alta després de volar uns 50 metres des d'un cobert. Els arbres propers van ser arrasats.

Agost 1994: es van cremar els voltants immediats.

Octubre 1994: es va produir una revinguda i l'aigua va pujar i va arribar a cobrir 1,5 metres del tronc.

La llegenda parla d’actes heroics d’aferrissada lluita per evitar la seva tala, per part d’elements reaccionaris.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També el Josep Olivé Escarré havia estat en aquest indret; les fotografies formen part del FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA, que cedia a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.