L’AIGUABARREIG DEL RIU CARDENER I EL RIU LLOBREGAT. TERME DE CASTELLGALI. EL BAGES

Ens retratava al Juan Navazo Montero i a l’Antonio Mora Vergés, el Pere Albert Carreño, al punt on es produeix l’aiguabarreig dels rius Cardener i Llobregat. I on formalment desaparèixer el primer.

http://www.elpou.cat/noticia/2944/aiguabarreig/riu/cardener/amb/llobregat

Al municipi de Castellgalí hi ha un espai d’interès geològic molt important dins el Geoparc de la Catalunya Central. És on conflueixen els rius Llobregat i Cardener, per després avançar com un de sol fins al Mediterrani. Això, però, no ha estat així tota la vida.
Durant part de les èpoques geològiques de l’eocè, oligocè i miocè la connexió amb el mar no existia. És més, el Mediterrani ni tan sols era on és actualment. En aquelles èpoques els rius que hi havia fluïen envers la Catalunya Central, sense sortida a cap mar o oceà. Tot i que no es pot precisar amb exactitud, no és fins fa d’uns 12 a 7,5 milions d’anys que el mar Mediterrani va poder capturar les aigües d’aquesta conca interna i endur-se’n l’aigua a través d’uns incipients Llobregat i Cardener. Els dos rius van començar aleshores una activitat erosiva frenètica. Amb pocs milions d’anys han ocasionat un vertiginós buidat de centenars de metres de roques acumulades, alhora que configuraven el paisatge que identifiquem actualment. En aquest sector del Geoparc el paisatge és condicionat principalment per la disposició dels diferents tipus de roques. Així doncs, s’hi poden observar, per exemple, imponents paisatges de xaragalls excavats sobre les margues blaves. Aquestes roques són de les més antigues que es poden trobar al Geoparc, del bartonià inferior, formades en un context plenament marí. On les roques són més dures els rius s’hi encaixen.

Al voltant de l’aiguabarreig es dona un tram planer i fèrtil, són terrasses fluvials. En aquest lloc tots dos rius ja han deixat enrere el Pla de Bages per tornar-se a encaixar, ara entre les roques més dures dels antics deltes de Sant Llorenç del Munt i Montserrat, aquí puntualment però, les valls s’eixamplen de nou. És un espai natural de gran valor per la flora i la fauna, amb un bosc de ribera que cal preservar. En aquesta zona hi conflueixen també diferents camins històrics que denoten l’activitat humana al llarg dels segles, com també els castells de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, que aprofiten les posicions estratègiques que ha deixat l’acció del riu en interactuar amb roques de característiques diferents. Així doncs, es tracta de dos rius i un destí, seguir modelant el paisatge en els propers anys, qui sap si alguns milions, fins que les condicions geològiques tornin a canviar.

Per deixar constància de la seva presència ‘urbi et orbe’ retratava al Pere Albert Carreño, i al Juan Navazo, amb la imatge del Cardener lliurant-se de forma plàcida.

El consell de sempre, veniu al Bages