El Rentador de llana del Roquer és una construcció singular, única en el seu gènere al país. Es tracta d'un antic rentador de llana que va funcionar a ple rendiment en l'època en què la indústria tèxtil de Castellterçol tenia fama i moltes comandes, entre els segles XVI i XIX.
Després d'esquilar les ovelles, la llana es portava aquí per tractar-la i deixar-la a punt per ser filada i teixida. Com que es necessitava molta aigua, el rentador es va construir al costat de la riera de Fontscalents, aprofitant una bauma, que fa de paret principal.
Sota la protecció de la roca i d'una enorme volta de pedra, hi ha un pedrís inclinat. És el safareig, que va de punta a punta i s'aboca sobre un canal. Un sistema de comportes hi provoquen un cert corrent d'aigua.
La llana bruta es solia posar dins de coves de vímet, i es deixava dins del rec. I el corrent s'enduia la brutícia enganxada: pedretes, fang, herbes... En diferents trams del canal, picades a la pedra, hi ha les motllures que permetien encaixar els coves. Al final del rec una reixa de ferro grossa deixa marxar l'aigua cap al gorg, però evitava que s'escapés un tou de llana o un cistell.
La preparació de la llana començava amb la batuda. S'obria el velló, a mà i amb pintes, i es deixava ben pla. Després s'estenia i s'airejava perquè el vent s'emportés la pols superficial. El següent pas era portar els vellons al Roquer. Aquí s'estovaven i es deixaven al rec perquè el corrent d'aigua s'endugués la brutícia enganxada. Després es feien dues o tres rentades a unes piques de pedra. S'utilitzava aigua calenta, sabó i carbonat de sosa. O bé taní natural, fet amb escorces d'arbre.
Després la llana es deixava assecar al vent. Probablement a la part superior de la volta, on hi ha una terrassa enrajolada. Era un procés delicat, perquè la llana necessitava un punt just d'humitat. Si s'assecava del tot, la fibra es trencava i s'esgrogueïa.
Quan la llana estava llesta, se'n feien bales i es venien a les petites explotacions familiars o als tractants de Barcelona, que la revenien a grans fàbriques o l'exportaven. Es calcula que El Roquer devia estar funcionant des del segle XVI fins al segle XIX.
Quan va caure en desús, el van fer servir les mestresses del poble per anar-hi a rentar la roba.
Hi va haver un moment, però, que ni llana ni llençols. El Roquer va quedar abandonat i, a poc a poc, va desaparèixer sota les bardisses. Per sort, no tothom el va oblidar. L'any 2006 un grup de voluntaris del poble va dedicar moltes hores a lluitar contra la malesa. I van tornar a deixar el gran arc de pedra al descobert.
El Roquer forma part del llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.
Si voleu llegir més informació podeu segui el següent enllaç: http://mnactec.cat/150elements/index.php/company/rentador-de-llana-del-roquer/
La visita al rentador és lliure. Està situat a un dels extrems del Polígon Industrial del Vapor, a tocar de la riera.
No conèixer el Moianès és – almenys per als catalans – un greu pecat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario