LA PORXADA DE GRANOLLERS, TESTIMONI DEL PASSAT AGRÍCOLA DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL.

El Pere Albert Carreño, el “fotògraf de Sant Llorenç Savall”, retratava la Porxada, a la Plaça homònima de Granollers. Fer-ho alhora que just i necessari, és quasi obligat quan es visita al capital del Vallès Oriental; tant almenys com posar en context aquesta edificació; la població de Granollers es comptava per focs 236, quan s’aixecava la Porxada, no serà fins al cens de 1717 que el càlcul es farà per persones, 1581 en aquella data.

Antigament, la plaça on és s'anomenava "plaça del blat", avui dia però, la Porxada dóna nom a la plaça. Originalment, es feia servir durant el mercat agrícola per cobrir el blat que s'hi venia.

El 1938 fou destruïda parcialment pel bombardeig de Granollers del 31 de maig, dut a terme per l’aviació feixista, alçada en armes conra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

L’any 1939 es va reconstruir i s’enretiraren els elements del mercat municipal, per tal que romangués en el seu estat primitiu, amb tota la columnata a la vista.

El bloc de gres vermell que hi ha a l'escaire sud-occidental de la Porxada, just davant de l'ajuntament de Granollers, és conegut com la Pedra de l'Encant.

Segurament, la seva presència és coetània de la construcció a la qual és annexa, la Porxada, construïda entre els anys 1586 i 1587 per Bartomeu Brufalt.

La seva situació, al bell mig del mercat, no és gens casual, ja que servia per fer els encants públics (subhastes) de productes d'agricultura i ramaderia.

Com acostuma hi ha una llegenda, que explica que aquesta pedra la va arrossegar una riuada de l'antic torrent que baixava pels carrers de Corró i de Barcelona, i va quedar dipositada al costat de la Porxada, on s'estarà fins que una altra riuada se la tornarà a emportarà.


https://revistadelvalles.es/2017/05/24/exposicio-fotografica-la-porxada-430-anys-dhistoria-de-granollers/

http://www.granollers.cat/multimedia/arxiu/exposicio-postals-antigues-de-granollers

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28974Sant Julià de Palou [ potser del llatí , palea – oe, palla ], ens evoca clarament un altre paisatge, camps i camps de blat, que s’estenen per les terres planes del que en els segles futurs s’anomenarà Vallès Oriental, i quina capital s’anomena justament Granollers; per alguns derivat aquest topònim de l’abundància de granotes en aquest indret; certament en toponímia hi ha sempre més d’una opció possible i contràriament als qui defensen Granollers com ‘lloc de granotes’, tenim els qui sostenen que el sentit primigeni és “lloc de gra “.