Rebia ara una selecció d’imatges de Santa Margarida de Navès a la comarca del Solsonès, edificada amb la rectoria damunt un cementiri cristià preromànic i sobre unes sitges que es suposen ibèriques. (Mn. Jesús Huguet).
En la hipòtesis de l’Enric Sànchez-Cid, , aquests carreus (molt restaurats) foren recuperats -molt probablement- de la primitiva construcció preromànica, base de l’actual edifici, que per si mateix no mostra detall romànic o anterior, que no sigui la part recuperada a mitges que correspon a l’entrada al primitiu cementiri i, actualment, es fa des de l’interior del temple.
El primer el localitza a la façana de migjorn del campanar , és un carreu perforat de tipus òcul, però d’un diàmetre de 22 centímetres.
Altres tres més de diferents a la cara del frontis d’aquest campanar, si bé n’hi ha un que esta trencat en dos parts ajuntades.
Advertia també que a nivell del presbiteri s’ha mantingut la noema de la litúrgia hispànica dels cancells que delimitaven diversos espais d’un temple on es situaven el bisbe, els diaques i el poble. No confondre amb la funció de les cortines o vels, que tancaven els espais reservats (la sagristia, l’ofrena de les relíquies, cobertura de l’altar durant la Passió).
Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació que pugui ajudar-nos en la tasca d’esbrinar la funció i/o significació que s’associava als carreus perforats. Tenim coll avall, que estem davant d’un fet ‘raonable’, del que dissortadament no en sabem ara donar raó.
Hola Antonio, per si hi ha que estigui interessat pels carreus perforats adjunto l'adreça del meu blog:
ResponderEliminarenric-art-romanic.blogspot.com
Tenint en compte que per airejat una cambra és més efectiu un o varis "forats" que obris totalment una finestra, reduí l'espai de ventilació facilitava més l'entrada d'aire fresc. Cal comprovar que per calentar-nos els dits de la mà, per exemple, obrim la boca i "expulsem" l'aire calent del pulmons; mentre que per refredar la sopa, "bufem" reduint el forat de la boca...
Eliminar