Aquestes infraestructures publiques que els semblen ara prehistòriques a alguns, foren ‘novetat social’ al segle XIX, moment en que la població assolia els 944 veïns.
El conjunt format per dos safareigs de forma quadrangular, construïts a base de maó i argamassa; no solsamènt està en situació de continuar donant servei, sinó que en aquesta conjuntura d’estretors i retallades, ha tornat a recuperar usuaris.
En aquest context en que els treballadors veuen minvats els seus salaris, els pensionistes les seves pensions – per les que van cotitzar durant tota la vida laboral - , en que les persones febles es veuen abocades a la misèria, els fills dels obrers destinats novament a viure en la ignorància, i tots plegats caient en la desprotecció social i sanitària, des de les administracions locals s’hauran de recuperar plantejaments de subsistència, i considerar la construcció de ‘rentadors públics’, de ‘ serveis públics de dutxes’, de ‘ menjadors socials’,......
En la part de responsabilitat per ‘culpa in negligendo’ que els pertoca, demanaríem a :
Felipe González Márquez (Sevilla, 5 de març de 1942)
José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953)
José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960)
Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955)
Que més enllà de l’assumpció de culpes – que també – fessin accions concretes per posar-hi remei, com : renunciar als seus privilegis i prebendes, i retornar a l’erari públic tot el que guanyen - en qualsevol concepte - més enllà de la pensió màxima del sistema de la Seguretat Social.
En cas contrari – per vergonya – haurien de marxar del país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario