CASTELL DE SICART O DE VILA-SECA. EL TARRAGONÈS. CATALUNYA

Llegia que el castell dit de Solcina, ocupa el lloc d'una antiga masia del segle XVI. És una construcció rectangular, de planta i dos pisos. La planta baixa incorpora les cotxeres i dependències per als estris de llaurar. Aquesta planta presenta una escala central que comunica amb el pis noble i que està situada en el vestíbul. El primer pis és la zona noble de la casa i la part superior presenta una filera de finestres a mode de llotja. També cal destacar els petits torricons d'influència nòrdica característics de l'arquitectura historicista de finals del segle XIX.

El Castell va pertànyer a l’arquebisbat des de l’any 1525, quan Pere (Folc) de Cardona, President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530), el transforma en residencia senyorial.

El castell fou venut per l'arquebisbe de Tarragona Juan Manuel de Espinosa i Manuel, O.S.B; o per Josep Sanxis i Ferrandis (València, 17 de desembre de 1622—Tarragona, 26 de març de 1694) hi ha dubtes tota vegada que les fonts diuen ‘va revendre el Castell als voltants de l'any 1680’ al cònsol holandès Joan Kies Helmont , i la seva família el va vendre el 1899 a Isidre de Sicart i Torrens, I Conde de Sicart [ títol nobiliari pontifici, atorgat pel papa Pius IX a l'any 1875] el qual el va transformat sota projecte i direcció de l'arquitecte Enric Fatjó i Torras (Sabadell, 1862 - ?, 1908), a la seva ciutat aixecava , Casa Nogués. 1892; Hospital Mare de Déu de la Salut. 1901; Casa Taulé.1902 ; Casa d'Enric Turull. 1904.https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Fatj%C3%B3_i_Torras

Des de 2005, l Castell es és propietat de l'Ajuntament de Vila-seca, que preveu usos lúdics per l’àrea del Castell i del Celler.

Els projectes municipals preveuen usos lúdics per l’àrea del Castell i del Celler.
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1155433-un-parc-cultural-unira-el-celler-i-el-castell-de-vila-seca.html
--------------------------------------


altressí

Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.