La història succeïa efectivament en un país oriental, on hi havia un visir “que volia ser califa en lloc del califa”, com escrivia Jean Tabary , nascut el 5 de març de 1930 a Estocolm, Suècia, i traspassat el 18 de agost de 2011 a Pont-l'Abbé-d'Arnoult, França, als 81 anys.
L’infame visir Iznogud, posava un dia i altre al Califa en situacions molt i molt difícils, ho feia amb el desig que els súbdits – recordeu que era un Califa – es revoltessin i el fessin fora. En les histories del Jean Tabary el Califa era un tros de pa, tant, que mai va sancionar l’infidel visir, que alhora era tant ximple que no intuïa que si queia el Califa, el visir aniria al darrere.
La darrera atzagaiada de l’innoble visir va consistir en que el Califa el recolzes en la seva decisió d’imposar-se ‘manu militari’ contra una de les tribus en la que va destituir i empresonar al govern de l’emir, que previsorament s’havia fet escàpol amb alguns dels seus consellers.
El final de la història no el podrà escriure dissortadament Jean Tabary, intueixo però, que l’abjecte visir, no podrà ja seguir somniant en ser Califa, perquè el Califat té els nadals comptats.
Temps al temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario