HOSPITAL ASIL DE SANT JAUME. SABEU L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA I EL SEU AUTOR ?. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA.

Retratava des del carrer la façana de l’hospital asil de Sant Jaume, patrimoni Gencat ens diu que l’edifici consta de tres cossos, és a dir dos de laterals i un de central, els dos laterals que sobresurten del pla, estan sobrelevats respecte el cos central. Els dos cossos laterals són similars i segueixen la mateixa distribució: és a dir, dos pisos, es repeteix el mateix entramat en la disposició i articulació de les obertures – en els extrems del parament s’hi ubiquen finestres dobles, mentre que en el centre finestra simple, combinació entre arcs apuntats en el pis superior, i arcs de mig punt rebaixats, en el pis inferior-. Les motllures de les finestres estan fetes en rajol, seguint la modalitat d’obra vista, a l’igual que ens els extrems de l’edifici.

Finalment cal ressaltar, l’àmplia decoració existent a través de ceràmica vidriada: des de les finestres del pis inferior decorades amb motius florals, passant per la cornisa a través de trebols de quatre fulles amb una flor al centre, o el coronament a diferents nivells intercalats, fins a la cornisa contínua que rodeja tot el perímetre de l’edifici menys la capçalera de la capella, s’imbueixen i estan impregnats d’aquest ornat de ceràmica verda vidriada.

Pel que fa al cos central, el qual desenvolupa les funcions de capella, guarda unes similituds importants amb els dos cossos laterals, però introdueix diferències importants. Disposa de dos pisos, en l’articulació del parament per mitjà d’obertures, es combinen tres tipus: arc apuntat – es concentren en els laterals, en el pis superior són minúscules, mentre que en el inferior són de major proporció-, arc de mig punt rebaixat – en el centre del pis superior- i dintell esgraonat – en el centre del pis inferior-. Les motllures de les finestres són resoltes en rajol, a la modalitat d’obra vista. En aquest cos central, també és partícep l’ornament de caire vidriat. Aquest es concentra sobretot en dos punts concrets: per una banda, les mènsules que sostenen la cornisa, intercalades hi ha uns òculs o petits medallons estrellats. Mentre que per l’altra, la cornisa contínua de ceràmica vidriada.

Pel que fa al coronament, aquest està compost per tota una sèrie d’elements prototípics i molt recurrents i amb molta tradició a la vila, ja que els hem esmentat en múltiples ocasions: com ara la balaustrada clàssica, el campanar d’espadanya – amb una campana verda, la qual es podria associar amb la tonalitat de la ceràmica vidriada-. En els laterals hi ha dos pilars elevats – un per cada banda respectivament-, en els quals s’indica l’any de la construcció de la capella, com és el 1923.

De la part posterior i secundària de l’edifici, cal remarcar sobretot la capçalera de la capella, la qual sobresurt extraordinàriament de l’edifici, la qual està ornada amb vitralls als laterals.

Llegia que s'inaugurava solemnement 19 d'agost de 1924 la nova capella de l'hospital de Sant Jaume, celebrant-se un ofici solemne.

No trobava enlloc l’advocació de la Capella que la fotografia de Josep Renalias a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_Asil_de_Sant_Jaume no sembla advocada a l’Apòstol, oi?l.

Ens agradarà rebre’n confirmació – en el seu cas – a l’email coeircatalunya@gmail.com

Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920), fou l’autor de l’edifici, atès el seu traspàs l’any 1920, i que la capella entrava en servei 4 anys més tard, ens preguntem si va ser ell l’autor del projecte, i en qualsevol cas, voldríem saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’arquitecte que va dirigir les obres.

Llegia a http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/22/cent-vint-cinc-anys-monges-st-josep-blanes/371295.html que és obra de l'arquitecte Isidre Puig Boada (*Barcelona, 1891 –† Barcelona, 1987)

Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 de abril de 1891 – ibídem, 13 de juliol de 1987 ) , com arquitecte diocesà del Bisbat d’Urgell fou autor entre altres de les esglésies de San Juan de l'Erm (1959), San Pedro de Pujalt (1959), Santa María de Termens (1963), Santa María de Montargull (1964), Sagrado Corazón de Balaguer (1964), Nuestra Señora de la Asunción de Artesa de Segre (1966) y Santa María de la Guardia de Tornabous (1967)

https://blogblanes.wordpress.com/2013/07/26/100-anys-de-ledifici-de-lhospital-sant-jaume/#more-13819

---------------------------------------------------------------------------------

Altressí,

Els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recorda sempre.

Antonio Mora Vergés