jueves, 23 de noviembre de 2017

CAPELLA DE SANTA ANNA DE L’HOSPITAL ASIL DE SANT JAUME. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Havia deixat la pregunta a l’aire en ocasió del post que dedicàvem a l’edifici de l’Hospital Asil de Sant Jaume de Blanes.

La resposta me la donava mossèn Enric Roura Sabà, rector de Santa Maria de Blanes , que celebrava una eucaristia els dissabtes a la Capella de l’Hospital Asil; m’explicava que està advocada a Santa Anna, avia de Jesús de Nazaret.

Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920), fou l’autor de l’edifici, atès el seu traspàs l’any 1920, i que la capella entrava en servei 4 anys més tard, ens preguntem si va ser ell l’autor del projecte, i en qualsevol cas, voldríem saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’arquitecte que va dirigir les obres.

Llegia a http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/22/cent-vint-cinc-anys-monges-st-josep-blanes/371295.html que és obra de l'arquitecte Isidre Puig Boada (*Barcelona, 1891 –† Barcelona, 1987)

Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 de abril de 1891 – ibídem, 13 de juliol de 1987 ) , com arquitecte diocesà del Bisbat d’Urgell fou autor entre altres de les esglésies de San Juan de l'Erm (1959), San Pedro de Pujalt (1959), Santa María de Termens (1963), Santa María de Montargull (1964), Sagrat Cor de Balaguer (1964), Nostre Senyora de la Assumpció d’Artesa de Segre (1966) y Santa María de la Guardia de Tornabous (1967)


https://blogblanes.wordpress.com/2013/07/26/100-anys-de-ledifici-de-lhospital-sant-jaume/#more-13819
Llegia que la Capella s'inaugurava solemnement 19 d'agost de 1924, celebrant-se un ofici solemne.


No trobava enlloc l’advocació de la Capella que la fotografia de Josep Renalias a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_Asil_de_Sant_Jaume no sembla advocada a l’Apòstol, oi?l.

L’Aitor Roger Delgado, tècnic de l’Arxiu Municipal de Blanes, em deia que hi ha constància que la Capella de l’antic Hospital Asil – avui enderrocat - estava advocada a Sant Jaume, almenys des de l’any 1413. Ens agradaria també rebre imatges d’aquell edifici i la seva capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com


A la pàgina http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf

Llegia ; : Hospital format per tres pavellons adossats. Al central hi ha la capella dedicada a Sant Jaume, de tres naus espaioses i amb molta llum. La totalitat de les obertures de l’edifici són emmercades amb rajoles massisses, i alternen les finestres
simples i les geminades. Les de la planta inferior tenen la llinda decorada amb untrencaaigües de rajol en forma d’arc carpanell, mentre que les del pis superior sónapuntades. La cornisa, també remarcada amb obra de rajol massís, està decoradaamb ceràmica verda.

Advertiu-los del seu error.


Conèixer Catalunya
té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recordeu sempre.


Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

Antonio Mora Vergés

No hay comentarios:

Publicar un comentario