A Montraveta semblava estar-nos esperant un gos pataner, que ens feia de guia, en el seu comportaven deixava palès, que necessitava com tots els essers vius l’escalf de la companyia. Decidia – sóc el cronista, l’editor, l’administrador ,... del Conèixer Catalunya, i posar títols forma part de les meves atribucions – que l’esmentaria de forma preeminent.
L’església que devia assolir categoria de parròquia es citada per primera vegada al segle XI (1070) en una donació feta per Arnau de Sanç a Santa Maria de Solsona.
L'any 1084 torna a constar en unes confrontacions amb el mateix nom de "Sancta Maria de Mont Betre".
L'any 1229 el cavaller Bernat de Freixa donà uns delmes a l'església de la "Beate Maria in locum Muntrevetre".
També apareix esmentada al capbreu del segle XIV i XVI (1565-1569).
L'any 1855 ja ha perdut la categoria de sufragània i és anomenada pel rector de Sant Pere de Llobera com a Nostra Senyora del Remei de Montraveta.
Els motius ornamentals que decoren els murs poden ser figuracions de cards, al·lusius a les armes dels Cardona.
Patrimoni Gencat explica que l'església de Santa Maria està ubicada en un indret elevat prop del mas Montraveta, a poca distància del mas Secanella, on ens explicaven que s’hi havia impartit docència possiblement per mestres de sequer.
L'edifici romànic consta d'una nau de planta rectangular, rematada per un absis semicircular obert a la nau per un arc preabsidal.
Posteriorment s'hi afegiren dues capelles laterals a manera de transsepte i un porxo precedint l'accés actual de ponent.
L'ornamentació exterior de l'absis és a base d'un fris d'arcuacions llombardes seguit, sense lesenes. Al centre de l'absis hi ha una finestra de mig punt, adovellada, de dues esqueixades. L'absis té una cornisa decorada amb un motiu ornamental esculpit molt barroerament i que representa una flor o card, emblema dels Cardona. La coberta és de dos vessants i el parament és de carreus desbastats posats en filades.
A l'interior hi ha un cor postís. El campanar d'espadanya és de dues obertures.
Desolació és el terme que millor defineix l’estat en que es troba avui la casa i l’església, quan a la primera sembla que hi ha – si més no – intenció de refer-la, esperem que els recursos permetin atendre també l’edifici de l’esglesiola orfe de culte.
L’administració, REINO DE ESPAÑA, Generalitat de Catalunya, Diputació de Lleida, Consell Comarcal del Solsonès,..., tenen molt a fer
No trobava cap referència al significat d’aquest topònim Montraveta, sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com les vostres aportacions.
El de Llobera ‘ cau de llops’ , té una clara connotació amb la naturalesa feréstec d’aquestes terres que devien trobar-se els primers pobladors; dissortadament la caiguda demogràfica, el sostre s’assolia al cens de 1857 amb 572 ànimes , i es tancava l’exercici 2016 amb 203 habitants, fan témer el pitjor.
Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Recordeu sempre.
Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.
L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.
El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’
Antonio Mora Vergés
No hay comentarios:
Publicar un comentario