Llegia que fou el bisbe Dr. Ramon Riu Cabanes (Solsona, Solsonès, 1852 - Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1901) qui emprengué la construcció d'aquest edifici al turó de Sant Magí, per els alumnes de Humanitats i seminari menor.
El pressupost per fer l'obra era de 25.390 pessetes . i el termini de construcció de 8 mesos.
L'obra projectada per Claudi Duran i Ventosa, arquitecte de la diòcesi de Solsona, càrrec que posseí fins a la seva mort l’any 1925, es subhastada el març de 1896 i el 24 de setembre de l'any següent , l'edifici ja estava inaugurat. L'obra fa falla degut al temps escàs de construcció, s'hi feren obres de restauració, un cop acabades foren traslladats els estudiants, així com els alumnes de l'antic edifici dels Dominics.
El bisbe Dr, Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994) feu construir l'any 1947, una nova ala adossada al cos del menjador i cuina del seminari menor que venia a ser com un gran pedestal a la creu, destinada a seminari major. S'inaugurava el 13 d'agost de 1948. No trobava dades del seu autor, sou pregats de fer-nos saber a l’email coneircatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat ens el descriu així; edifici de planta rectangular molt allargada en forma de creu llatina i una torre al centre dels tres braços. Tot l'edifici es de pedra picada excepte les tres cares de la creu i els vans de llum de les golfes que estan decorats amb pedra artificial. Té tres plantes, ocupant un espai de quatre mil metres quadrats. Tota la façana està ocupada per grans finestrals rectangulars, excepte els de la planta baixa que són d'arc de mig punt. Està orientat est-oest. La porta primitiva es troba al mur oest. Posteriorment se'n obrí un altra mur sud.
Solsona no disposa d’un Catàleg de patrimoni en línia.
Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Recordeu sempre.
Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.
L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.
El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’
Antonio Mora Vergés
Em sembla que la rientació i els acessos a l'edifici del Seminari de Solsona no són correctes. La porta principal dona al nord, i s'hi accedia per una escalinata. L'edifici no es bastí amb pedra picada (només les cantoneres) i els finestrals de la fotografia són de la dècada dels 50, tot just acabat el que ara en diem Seminari Major .fet construir pel bisbe V. Enrique Tarancón. El primer edifici, aleshores es dedicà exclussivament a ser Seminari Menor, excepye la planta baixa en què hi havia, a més, el menjador, cuina i habitacle de les Religioses. Les `portes que donaven a llevant i a ponent, eren, senzillament, l'accés als patis d'esbarjo dels estudiants. Al migdia de l'edifici antic, s'hi bastí el Seminari Major, ben encarat a la part solana. Era obra de l'arquitecte diocesà.
ResponderEliminar