SANT GENÍS DE PALAFOLLS. EL MARESME. CATALUNYA

Llegia que en aquesta església es venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica procedent del castell de Palafolls i desapareguda l'any 1957. La parròquia és esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: "Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo". L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.

L'any 1502 es varen iniciar les obres de reforma, i al llarg dels segles XVIII-XIX es va mutilar la capçalera per allargar-la amb un nou presbiteri i se li va afegir una nau al costat N.

Patrimoni Gencat ens explica que l'església de Sant Genís de Palafolls és d'una sola nau (coberta amb volta de canó) a la qual hi fou afegida una altra al costat nord i una capella al sud. A l'exterior del costat sud hi veiem arcuacions llombardes i l'absis pla (convertit en sagristia) té una finestreta. La porta principal del cantó oest és del segle XVI.

A l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha una torre de defensa de planta circular, amb la base lleugerament atalussada i una espitllera, afegida als segles XV-XVI.

Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

Imatge la Verge de Vivelles o de les Dones. Extreta del llibre. mares de déu romàniques de les comarques gironines.

Al interior es pot veure un mosaic de l’artista Santiago Padrós i Elías (Terrassa, 4 de juny de 1918 - Vendrell, 1 de maig de 1971).
http://www.radiopalafolls.cat/2015/05/28/donen-a-la-parroquia-de-sant-genis-un-mosaic-de-la-mare-de-deu-de-les-dones/

Havíem publicat una crònica sobre l’església parroquial de Santa Maria Assumpta, sobre el Castell i la capella, advocada presumptament a Santa Maria, ens mancava Sant Pere de Vivelles per completar la relació d’edificis religiosos, llevat clar està de l’existència de oratoris, capelles i/o ermites que no constin a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Maresme#Palafolls i/o a http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081555

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis escolars anteriors a la dictadura que hi havia al terme de Palafolls

Èticament, cal fer esment a la situació de presó i/o d’exili en que es troben – encara - Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no ho podem considerar fets ‘quotidians’, com tampoc les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ). El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è President de la Generalitat de Catalunya.

Ens cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.