ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MASÓ, ADVOCADA A SANTA MAGDALENA I SANT SEBASTIÀ. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Teníem ocasió el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) , i l’Antonio Mora Vergés, de repetir la visita de l’església parroquial de la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, ui en aquesta ocasió accedíem al interior, i fins retratava la imatge de Santa Magdalena amb una calavera entre els mans, aquesta iconografia simbolitza el rebuig del plaer de viure, i s'associa a penitents i eremites.

la descripció ens diu que és un edifici d’estil neoclàssic de planta de creu llatina, de tres naus i quatre trams, projectada l’any 1884 per l'arquitecte Ramon Salas Ricomà (Tarragona, 1848-1926).

Quan a la descripció patrimoni Gencat ens explica que la façana és simètrica. La porta d'accés, centrada, és d'arc de mig punt amb brancals en forma de columnes amb capitells florals. Més apunt, dues línies d'imposta delimiten l'espai ocupat per dues finestres d'arc de mig punt. El coronament de la façana és a dues vessants amb decoració d’arcuacions llombardes.

Al interior els suports de la volta són pilars i tots els arcs són apuntats. La nau central, més elevada, es cobreix amb volta d'aresta, sistema que es repeteix a les naus laterals. Al creuer hi ha una gran cúpula de 12 metres de diàmetre, que exteriorment forma un cimbori octogonal.

El campanar, exempt, és de planta quadrada amb dues torres octogonals i un coronament en forma de pinacle. Pertanyia a una altra edificació anterior, la qual ja era una adaptació barroca d'una altra més primitiva.

Catalunya es troba en estat de sock, les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.