Es troba a poca distància del mas Figarolas, enfilada en un serradet al nord –est de la masia.
Va ser edificada pel rector de Seva, Mn. Joan Figarolas – ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com del cognom matern i lloc i data de naixement i traspàs d’aquest prevere - per aquest motiu està dedicada al seu patró. Ens agradarà concretar l’advocació de Sant Joan, el Baptista ?, l’Evangelista ?,... .També s’hi venera sant Marc i per aquest motiu la parròquia del poble hi va en processó per les lledànies, el 25 de març. També s’hi ha venerat recentment la Mare de Déu del Roser.
La capella està construïda teòricament entre el 1570 i el 1586 tot i que en el seu interior hi ha una inscripció del 1611.
Patrimoni Gencat NO EN PARLA d’aquesta capella, i fa referència a la torre de defensa del segle XVI , que té una capella a la seva base. La capella de sota la torre té un angelot a la porta d´ entrada, i la torre de defensa és de tres pisos.
Josep de Cabanyes – dels que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i lloc i data de naixement traspàs - retratava la casa per l’Estudi de la Masia Catalana l’any 1930, i no feia esment de la capella -, tampoc jo mateix dissortadament, quan repetia aquella imatge advertia cap senyal d’aquesta capella.
Malgrat la canícula, i donada l’absència de dades ‘publiques’, l’ajuntament de Seva no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i tampoc – i això quasi és de Jutjat de Guàrdia – d’un Catàleg de Masies, no hi ha altra opció que demanar dades al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).
Per als catalans, el patrimoni i la seva CORRECTA documentació son un imperatiu ètic
Fent via fins a Figueroles/Figaroles, trobava la capella de Sant Antoni de Pàdua, de la que també, també, hi ha força dades a completar.
Seva té feina a fer, oi?.
Jaume Baqué – sense més dades – recordeu que això - encara – és el REINO DE ESPAÑA, aportava
TRES FOTOGRAFIES de Les Figueroles, al
Fons Estudi de la Masia Catalana
Pensem que podria
tractar-se de Jaume Baqué i Durand. Va néixer a Oceja. El 25 d’abril de 1939 es
va cursar una ordre del Jutjat Militar de Vic perquè ingressés a la presó de
Vic. El 20 de juliol és traslladat a la Model i després a la presó de Sant
Elies, també de Barcelona. Finalment, el 7 de novembre de 1939, el tribunal de
liquidacions va decretar la seva llibertat.
Ens agradarà tenir-ne confirmació a l'email castellardiari@gmail.com
https://buscar.combatientes.es/resultados/JAIME/Baque/DURAND
Tribunal Militar
Territorial 3 | Hombre, 39 años (natural de Seva, Barcelona, Cataluña, España)
| Residente en Osseja, Francia | Consejos de guerra. Sumarísimo, numero de
causa 006177 (1939-1939) | Resolucion: Sobreseimiento y tres meses de arresto
mayor | Referencia del archivo: 651
Pere Baqué i
Celestina Durand, havien arribat a Seva el 1906 provinents de la Cerdanya per
anar a viure i treballar de masovers al mas Figarolas. Eren una de les branques
de l’extensa família de masovers Baqué que feia molts anys que cadascuna vivia
en diferents masies d’aquelles contrades, com cal Comas a Urús, mas dels
Frares, can Junoy i mas d’Amunt a Caixans, i també a Fornells de la Muntanya.
La seva coneixença amb els Figarolas de
Puigcerdà va propiciar que aquesta branca dels Baqué arribes a Seva. Eren una
família nombrosa i això anava molt bé als Figarolas: els pares, els seus sis
fills, el pare d’en Pere, l’Esteve, i els de la Celestina, Francesc i Victòria.
Tots van a viure a la masoveria de Figarolas.
Passen els anys i
la família ja ben establerta comença a fer lligams familiars. La filla gran, ja
hem vist que s’havia casat amb en Josep Puig de can Paio.
Un altre dels
fills, l’Eugeni Baqué Durand (Gena), es va casar l’11 de febrer de 1929, amb la
Montserrat Puig Arumí, germana també del Josep de can Paio. Primerament van
llogar i es van instal·lar a can Lari, estrenant el pis que hi ha sobre l’antic
taller. Allà hi neix la seva filla gran, Conxita. D’aquí se’n van anar a viure
a cal Celestino a la plaça. En Gena es dedicava a criar bestiar i a negociar,
per això va llogar cal Pastor al carrer de Dalt, per guardar-hi els animals.
Com que la família anava creixent, i aquesta casa era més gran, finalment també
hi van anar a viure.
Per tant, dos
Baqué Durand es van casar amb dos Puig Arumí, creant una forta relació entre
les dues famílies de Seva.
Un altre fill, en
Josep Baqué Durand (Osseja 1896, Barcelona 1988) va ser jutge de pau de Seva i
després alcalde del 1936 al 1939 (conegut com l’alcalde roig). Acabada la
guerra va ser empresonat. Els seus germans, Eugeni i Jacques, també van haver
de marxar del poble, van anar a Andorra. La germana Victorina i el seu marit
Josep, també van marxar i es van
instal·lar a Montcada.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
No hay comentarios:
Publicar un comentario