Acabo de veure la vostra sol·licitud d'informació i us passo el que hem recollit sobre l'escola de Cogolls i que sortirà publicat en un llibre que es presentarà el proper 15 de desembre amb motiu del centenari de la inauguració de l'escola de les Planes.
També podeu consultar la revista Garrotxes sobre mestres i escoles. L'article ha estat escrit per la mateixa persona que ha escrit el del llibre.
Us passo el capítol on també es parla de les escoles de les Encies.
Espero que us serveixi.
Margarida Soler
Grup de redacció del llibre "100 anys d'escola"
Les Planes d'Hostoles
LES ENCIES I COGOLLS
L’educació als pobles de les Encies i Cogolls segueix camins paral·lels al llarg de molts anys donat que els dos pobles compartien mestre força sovint. A temporades divergeixen i són els rectors de cadascun dels pobles els que es fan càrrec de l’educació dels nens i nenes de les masies d’aquests indrets. Plasmar el que passava no ha estat fàcil. Sovint queden períodes dels que no s’ha trobat informació i en altres les informacions es solapen. De totes maneres es presenta l’educació de manera que es pugui entendre el que afectava als dos municipis i el que va afectar a cadascun d’ells. Així, en aquest apartat, hi trobem fets comuns als dos municipis i fets diferencials que van passar en cadascun d’ells.
L’any 1858, un any després de l’aprovació de la llei Moyano, surt publicat al BOE (28/4/1858) que a les Encies i Cogolls (municipis que pertanyen a Sant Feliu de Pallerols) hi hauria d’haver escola. Pel nombre d’habitants de cadascun d’aquests pobles (no devia arribar a 500), és de suposar que es tracta una escola incompleta. La proposta de creació d’una escola a cadascun dels pobles probablement fou deguda a la distància dels pobles de Cogolls i les Encies a les Planes. Aquesta distància dificultava que els nens d’aquests municipis es poguessin desplaçar cada dia a l’escola de les Planes.
El text de la llei aprovada feia poc temps especificava:
Art. 103. Los pueblos que no lleguen a 500 habitantes deberán reunirse a otros inmediatos para formar juntos un distrito donde se establezca Escuela elemental completa, siempre que la naturaleza del terreno permita a los niños concurrir a ella cómodamente; en otro caso cada pueblo establecerá una Escuela incompleta, y si aún esto no fuera posible, la tendrá por temporada.
Las Escuelas incompletas y las de temporadas se desempeñarán por adjuntos o pasantes, bajo la dirección y vigilancia del Maestro de la Escuela completa más próxima.
Art. 103. Únicamente en las Escuelas Incompletas se permitirá la concurrencia de los niños de ambos sexos, en un mismo local, y aun así con la separación debida”.
Tenir una escola incompleta significa no donar totes les assignatures, és a dir, impartir una part del currículum i també que als mestres no se’ls exigeix la mateixa titulació que els que tenien a càrrec una escola completa.
Art. 181. Quedan exceptuados de este último requisito (tenir el títol corresponent) los que regenten escuelas elementales incompletas; los cuales, como igualmente los Maestros de párvulos, podrán ejercer mediante un certificado de aptitud y moralidad, expedido por la respectiva Junta local y visado por el Gobernador de la provincia, en la forma y términos que determine el reglamento.
La selecció i la proposta dels Mestres que treballaven en aquestes escoles anava a càrrec de la Junta Local de Primera Enseñanza.
El primer cens d’habitants que es realitza a l’estat espanyol data de l’any 1857 però no és fins a l’any 1877 que surt publicat el cens del poble de les Planes independentment de Sant Feliu de Pallerols. No es pot establir quina era la població dels diferents pobles que formen al municipi donat que el cens es fa per municipis i no per nuclis de població.
No s’ha trobat documentat si es contemplava la dotació econòmica de mestres per a les escoles de les Encies i Cogolls, malgrat que sortien en el llistat d’escoles que calia obrir. Donat que eren escoles incompletes no calia que els mestres fessin oposicions i, pel que es desprèn de diferents actes municipals, el sou l’establia l’Ajuntament (que era el que els pagava) amb els acords adoptats en les reunions de la Junta Local de Primera Enseñanza.
No s’han trobat actes d’inspecció de les escoles de Cogolls i les Encies de visites efectuades durant el segle XIX i principis del XX. Es pot afirmar que tots dos pobles van rebre visites d’inspecció. Potser no les mateixes que rebien a les Planes però, de tant en tant, els inspectors hi anaven. En una acta de l’escola de les Planes hi consta que s’envia un alumne gran a avisar al mestre de Cogolls de la visita de l’inspector i en una acta municipal també hi ha constància que l’inspector visitarà totes dues escoles.
LES ENCIES
Al poble de les Encies, de molt temps enrera, hi havia interès per a l’educació. Segons dades recollides per Ricard Expósito, “A les Encies, durant els segles XVII i XVIII, tenim notícia que el clavariat (administració municipal) pagava un docent que educava els nens del poble i dels masos de la zona: a inicis de la dècada de 1740 hi exercia Isidre España”.
No s’han obtingut dades del segle XIX.
Malgrat que potser no hi consten tots, la relació de mestres de l’escola de les Encies que s’ha recopilat a partir de dades que consten en diferents actes municipals és la següent: Santiago Codina, mossèn Jacint Terricabris, Jaume Guàrdia Jordà, Santiago Codina, Miquel Farret Font, Climent Guardiola, mossèn Joan Suñer Teixidor, mossèn Joan Larraz Espuña. Quan mossèn Joan Larraz canvià de Parròquia el substituí temporalment mossèn Jesús Teixidor que exercia de capellà a Cogolls.
Tot i que estem parlant del poble de les Encies i la seva escola, molt sovint comparteixen mestre amb el poble de Cogolls. Només durant els anys en què exerceixen l’ensenyament els capellans hi haurà un ensenyant per escola. Quan és l’Ajuntament el que paga el mestre, aquest treballa als dos pobles simultàniament. En algunes ocasions es desconeix si l’Ajuntament paga els capellans. Probablement, totes les cases de pagès que podien col·laboraven a pagar l’ensenyament ja fos obsequiant amb productes que collien als horts o amb regals d’aviram criaven ja fos amb petites aportacions econòmiques.
El gener de 1903, tant el capellà de les Encies com el de Cogolls s’adrecen a l’Ajuntament sol·licitant una subvenció per a les seves escoles particulars. El que acorda el ple municipal és el següent: “(...) por unanimidad acuerda conceder a los expresados solicitantes D. Jacinto Terricabris […] y D. Pedro Puig […], la subvención de doscientas pesetas a cada una como gratificación a los servicios que prestan en el distrito con su escuela particular y bajo las condiciones expresadas en las instancias de referencia, percibiendo dicha subvención por trimestres vencidos”. El que no especifica és si les 200 pessetes corresponen a una anualitat o a una paga trimestral. Es pot interpretar pel sou que es pagarà posteriorment, que es parla d’una quantitat anual.
Mossèn Jacint Terricabris exercirà de mestre fins a l’any 1916 en què serà substituït per Jaume Guàrdia Jordà que sol·licita la plaça de mestre a l’Ajuntament. “(...) el Ayuntamiento por unanimidad, acuerda nombrar el referido D. Jaime Guardia Jordá para dar la enseñanza en los expresados pueblos (es refereix a Cogolls i les Encies) con el haber anual de cuatrocientas pesetas pagadas por trimestres vencidos, y que se comunique este acuerdo al interesado, y teniendo en cuenta que la enseñanza de dichos pueblos la detentaban los Sr. Párrocos de las mismas, se les comunique el caso, desde el primero de Enero del año próximo venidero…(Acta de 21/12/1916). Des del moment en què es nomena mestre els capellans perden la plaça i la paga. En aquesta època els nomenaments de mestres eren de gener a gener. Per això es parla que a partir de gener el mestre portarà l’escola.
L’any 1918 torna a exercir de mestre dels pobles de les Encies i Cogolls Santiago Codina, que renuncia al càrrec el febrer del 1919 per assumptes familiars. En aquest moment l’Ajuntament accepta la renúncia i declara la plaça vacant. Aquesta plaça serà ocupada per Miquel Farret Font. A l’acta del 3 d’abril hi consta: “(...) por unanimidad se acuerda nombrarlo para el mentado cargo con el sueldo de seis cientas pesetas anuales pagaderas por trimestres vencidos, con la obligación de dar enseñanza a los niños de ambos sexos de las Ansias y Cogolls dos horas por la mañana en Cogolls y dos horas por la tarde en Las Ansias, todos los días laborables; pudiendo además percibir cincuenta céntimos de peseta mensuales de cada niño que no sea conceptuado pobre. Acordándose a la vez que se le comunique este acuerdo, entrando en funciones desde el primero del mes que corre”.
No hi ha confirmació dels desplaçaments diaris del mestre. Testimonis orals han explicat que no es desplaçava cada dia d’un poble a l’altre sinó que treballava uns dies en una escola i uns dies a l’altra.
El setembre de 1921 presenta la dimissió Santiago Codina, l’encarregat de donar ensenyament als pobles de Cogolls i les Encies, i s’encomana la tasca de trobar nou mestre al tinent d’alcalde. Els capellans de les dues parròquies sol·liciten fer-se’n càrrec. Al ple del 13 d’octubre del mateix any se’ls adjudiques les places amb un sou de 300 pessetes anuals. Així mossèn Jacint Terricabris exercirà a les Encies i mossèn Isidre Vilarrasa a Cogolls. Aquests ensenyants cobraven per trimestres, com consta en les actes municipals.
L’any 1936 l’Ajuntament de les Planes encarrega a l’arquitecte Josep Esteve i Corredor de Girona la realització d’un projecte complet d’edifici per a l’escola nacional mixta i vivenda per al mestre amb destinació a la parròquia de les Encies. S’acollia al que dictava el decret del Ministerio de Instrucción Pública del 15 de juny de 1934 (etapa republicana) que establia, entre moltes altres coses, que tots els nuclis de població havien de disposar d’una escola. L’educació era una eina molt important per generar canvis de mentalitats i maneres de fer i per això es donava aquest impuls a les construccions escolars i a les dotacions de mestres.
Aquesta construcció no es dugué mai a terme, malgrat haver-se pagat el projecte que va costar a l’Ajuntament 871 pessetes. El projecte estava acabat el maig del 1936, dos mesos abans de l’esclat de la guerra civil.
Alhora, la Junta Municipal de Primera Enseñanza ja havia comunicat a la Delegació de Girona els acords que havia pres respecte a adquirir el material necessari per a l’escola i a fer-ne el manteniment. També, d’acord amb la majoria de veïns, es demana que la persona que es destini a les Encies sigui un home, un mestre.
El maig de 1937 l’alcalde exposa al Delegat Provincial la necessitat d’activar el funcionament de l’escola de la barriada de les Encies, tot i no disposar d’edifici. Probablement devien comptar utilitzar, de manera provisional, els locals de la Rectoria que havien fet aquesta funció fins aleshores. La sol·licitud va lligada a la supressió d’una plaça de mestre a l’escola de les Planes generada amb l’obertura del parvulari (de forma oficial) i l’arribada d’una especialista de pàrvuls. El mestre que fins aleshores ocupava aquesta plaça quedava lliure i es proposava perquè ocupés la plaça a l’escola de les Encies.
El 10 de juliol de 1937 el Consell Local de Primer Ensenyament insisteix de nou. Torna a sol·licitar a la Delegació Provincial la creació de l’escola a les Encies al·legant que es troba a més de 3 quilòmetres de distància de la de les Planes i remarca els inconvenients dels alumnes per realitzar aquest desplaçament en dies de pluja, fred i mal temps. També remarca que el cens d’alumnes és suficient per a l’obertura de l’escola i sol·licita subvenció per a despeses de local, instal·lació i vivenda del mestre.
L’any 1938 enmig d’una guerra civil, el més calent era a l’aigüera. Veient l’estat en què es troba l’ex-rectoria, s’acorda fer-hi millores.
L’esclat de la Guerra Civil va estroncar aquesta iniciativa. Malgrat la iniciativa i el projecte, l’empenta i les ganes de disposar d’escola no va ser possible aconseguir-la.
L’any 1942 el capellà de les Encies, mossèn Joan Larraz Espuña, fill de les Planes, estableix una escola particular mixta al poble. Hi assisteixen uns 30 alumnes. El mateix mossèn es dirigeix a l’Ajuntament demanant que es comuniqui la seva activitat a la Junta Provincial i espera les instruccions pertinents.
Aquest mateix any l’inspector Josep Dorca es dirigeix a la Junta Municipal i li proposa que tramiti un expedient de construcció escolar per al poble de les Encies. El mateix inspector, al cap de tres mesos, es dirigeix de nou a la Junta comunicant que si aquesta no sol·licita l’escola per al poble de les Encies, ho farà ell directament. Així, el 22 d’agost de 1942, l’inspector ofereix una escola femenina per a les Encies.
Demana a l’Ajuntament que busqui el local i el material necessari. Aquesta escola, mai va entrar en funcionament. Les raons es desconeixen però la misèria de postguerra no hi devia ajudar gaire. Tan pobres eren els Ajuntament com els veïns.
L’inspector anuncia que visitarà l’escola de les Encies però no se n’ha trobat acta on hi consti el resultat de la visita (12 de juny de 1944). És probable que insistís a l’Ajuntament que iniciés de nou la petició d’escola.
A l’acta de ple del 6 d’agost de 1944 hi consta: “La Junta Municipal de Enseñanza Primaria propone sea solicitada la creación de una Escuela Nacional Unitaria de Varón en el agregado de Las Ansias, con el fin de solucionar el problema escolar de aquella Parroquia. Dicho agregado cuenta con un censo escolar de 22 niños y 25 niñas. Solamente asisten 2 niños a las clases de enseñanza oficial dadas en las Escuelas Nacionales de Las Planas, que se halla a 4,5 Km.
Por esta causa las autoridades locales se han visto siempre imposibilitadas de exigir el cumplimiento de las disposiciones legales sobre instrucción pública.
El Ayuntamiento acuerda:
1. Solicitar de la Dirección General de Enseñanza Primaria la creación de una Escuela Nacional Unitaria de Varón en el agregado de Las Ansias.
Proporcionar el local y sufragar los gastos de adquisición de material. Abonar al Maestro la indemnización correspondiente por casa habitación”.
A més de l’Ajuntament, també la Junta Local de Primera Enseñanza, envia l’expedient sol·licitant la creació d’una escola nacional unitària a les Encies.
És curiós que l’Ajuntament sol·liciti una “escuela unitaria de varón” i la Junta Municipal una unitaria, sense especificar sexe. El més lògic és que fos una unitària per a nois i noies. La llei ho permetia, malgrat que hi havia d’haver alguna barrera que separés els dos sexes.
Al 1945 l’assistència d’alumnes era tan nombrosa que no hi ha prou taules per a tots i s’encarrega al fuster de les Planes, Vicenç Mundet, la construcció de 5 taules bipersonals.
L’Ajuntament s’adreça al mossèn de les Encies, Joan Larraz, demanant el llistat d’alumnes que té matriculats.
El manteniment de l’edifici el feia l’Ajuntament perquè hi ha diverses factures pagades a empresaris del poble que hi ha fet petites obres que ho confirmen.
L’any 1946 a més de les classes per a nens s’hi feien classes d’adults al vespre. No es disposava d’enllumenat públic i la il·luminació era escassa. Des de l’Ajuntament es proposa “que se gestione con el Sr. Cura Párroco, encargado de las Enseñanzas, Rdo. D. Juan Larraz la posibilidad de ampliar la actual instalación particular, mediante la oportuna ayuda económica por parte del Municipio, hasta el local donde se halla establecida dicha Escuela”.
Així es subvenciona al rector amb 2000 pessetes per ajudar-lo a pagar la instal·lació de l’enllumenat de l’escola.
L’any 1955 assistien a l’escola 19 nens i 11 nenes.
No és fins a l’any 1961 que s’autoritza el funcionament de l’escola de les Encies com a escola privada de pagament a càrrec de Joan Larraz.
L’escola es pot dir que es va anar tancant des del moment en què mossèn Joan va ser destinat a Pineda de Mar. Era l’any 1965.
Durant un curt període de temps, mossèn Jesús Teixidor, que era el capellà de Cogolls, es feu càrrec de l’ensenyament però amb una activitat docent molt irregular.
Alguns alumnes es matricularen a les Planes i altres anaven a l’escola de Sant Esteve de Llémena.
L’escola es tancà entre els anys 1966/1967. No s’ha trobat documentació per confirmar la data exacta del tancament però es coneix que des de la direcció de l’escola es demana subvenció per al transport escolar l’any 1966.
L’any 1968, al mes de febrer es contracta el pas de l’autobús per atravessar les propietats de “Telledes” i la “Casanova de la Creu”.
MESTRES DE L’ESCOLA DE LES ENCIES
1907-1908 - Santiago Codina*
1913-1916- Mossèn Jacint Terricabris*. Gratificació de 200 ptes.
1916-1918- Jaume Guàrdia Jordà*. Sou de 400 ptes anuals.
1918-1919- Santiago Codina
1919-1921- Miquel Ferret Font*. Sou de 650 ptes anuals i 50 cèntims mensuals per cada nen que no sigui pobre.
....-1921- Climent Guardiola*. Passa a les Planes d’ajudant del Sr Farret (he de buscar on he trobat la informació.
1921-... Mossèn Jacint Terricabris*. Sou de 300 ptes anuals.
1924-... Joan Suñer Teixidor
1941-1965- Mossèn Joan Larraz Espuña
1965-1966- Mossèn Jesús Teixidor, que era el capellà de Cogolls
Els mestres marcats amb * eren pagats per l’Ajuntament, segons les informacions recollides en les actes dels plens municipals.
NO TENIM Foto escola Les Encies
ESCOLA DE COGOLLS.
A Cogolls inauguraren l’edifici de l’escola, tal i com la coneixem ara, l’any 1927.
L’any 1923 a Cogolls les classes les feia Mossèn Joaquim Grabalosa a la rectoria. Fins aleshores, gairebé sempre les classes havien estat impartides pels capellans. Aquell mateix any, en una visita d’inspecció a l’escola de les Planes, l’inspector proposà la instal·lació d’una escola unitària a Cogolls ja que hi havia prou mainada.
El bisbat va cedir el terreny a l’ajuntament de les Planes i va ser aquesta corporació qui va haver de tirar endavant l’obra que va poder arribar a bon terme, i amb prou celeritat, gràcies a la participació de tot el poble de Cogolls.
Segons l’acta, el 4 de juny de 1926, a l’ajuntament de les Planes d’Hostoles en sessió extraordinària es va reunir l’alcalde Pedro Puigvert amb uns quants veïns de Cogolls: Francisco Arnau, Juan Castañer, Teodosio Figueras, Juan Grabalosa, Narcís Pruenca, Lorenzo Bosch i Pedro Xarles, els quals, en representació del poble de Cogolls, havien demanat a l’ajuntament del municipi una subvenció per a poder acabar l’escola.
En aquesta sessió s’acordà que l’ajuntament es comprometia a donar-los 9000 pta. de subvenció en quatre anualitats repartides de la següent manera: durant el període de 1926-1927 rebrien 500 pta., de 1927-1928 se’ls lliuraria 1000 pta., del 1928-1929, 3750 i del 1929 al 1930 també en rebrien 3750. Així mateix, quan les obres s’acabessin l’edifici passaria a ser propietat municipal i la corporació n’hauria de fer el manteniment. Un cop acabades les obres la corporació també procediria a sol·licitar a l’excel·lentíssim Sr Ministro de Instrucción pública, el reconeixement de l’esmentada escola a fi de poder-la dotar d’un mestre pagat amb fons de l’estat. Per la seva banda, els veïns de Cogolls es comprometien a treballar de manera gratuïta en les obres per fer l’escola. Per agilitzar el cobrament de la subvenció, facultaren a Francisco Arnau perquè fos ell qui s’ocupés d’aquest tema.
En Francisco Arnau, del Fontanil, era dels pocs veïns que tenia estudis superiors i a més li agradava treballar pel poble, així que consideraren que era la persona adequada per fer el seguiment de l’escola.
Durant les obres va dur un rigorós registre de totes les accions que van realitzar els veïns de manera gratuïta o amb salari. Aquestes activitats estan registrades en una llibreta, la qual consta de dues parts.
La primera és un registre dels jornals per a transportar material de manera gratuïta. Està fet anotant el nom de cada una de les cases que hi van participar en una pàgina i a sota els jornals que van fer amb l’import aproximat en pessetes i cèntims. Els conceptes esmentats en aquest apartat són per transportar sorra, “tosca”, pedra, materials diversos, fustes, rajols, teules, bigues, ciment, bastiments i guix. També hi esmenta “vaques per doblar”. Segurament aquestes es feien servir per a afegir al carro d’alguna altra casa per poder fer més força per estirar. Les cases que van participar en el transport del material en aquesta fase inicial van ser: la Fàbrega, la Clota, el Fontanil, el Sitjar, la Pruenca, l’Escloper, la Codina, el Trayter, l’Estanyol d’Avall, el Vilar, Can Nofre, l’Estanyol d’Amunt, can Tupí, el Rigall, la Catedral, la Pruenca (Peric), la Reveja, la Rectoria, la Vila, el Molí de Dalt, can Nay, la Pineda i Ca l’Hoste. Sumant els jornals surten 1528.5 pta. que es van estalviar en l’obra gràcies a la col·laboració gratuïta dels veïns.
A la llibreta del Fontanil hi trobem una segona part en la qual en Francisco va anotar també, casa per casa, els jornals de “peons” per tal de garbellar sorra, enderrocar una cabana, “costillar” fustes, preparar els fonaments, preparar pedres, carregar i descarregar carretes, tallar tosca, carregar tosca, apilonar la calç, descarregar pedres i rajols i preparar el material.
Les cases que van participar en aquestes tasques van ser: el Fontanil (amo), la Canova, la Rectoria, la Llereda, el Nogarot, can Farriol, ca l’Oliver, les Comes, can Canvi, la Vila, la Pruenca (amo), el Portet, el Molí de Baix, Fontplana, la Pruenca (Xarles), la Pineda, Pla Boscàs, can Massot, la Ribota, can Nay, el Molí de dalt, ca l’Escloper, la Catedral, can Tupí, ca l’Hoste, l’Estanyol d’Amunt, l’Avellaneda, l’ermità de Sant Salvador, el Fontanil (masover), can Mastric. Sumant els jornals van estalviar 538.25 pta. En alguns casos en Francisco deixa clar que un cop les cases havien fet les hores convingudes de manera gratuïta, se’ls pagaven les altres. Així amb ca l’Oliver conclou “deben pagársele 7.5 jornales a 6 ptas (45 pagado), para sus trabajos gratuitos 4.5 jornales (22.50)”.
D’aquesta manera, gràcies a la col·laboració dels veïns en tasques de transport i d’edificació, cap a l’any 1927 ja s’havia construït la tan esperada escola de Cogolls.
Foto escola
Tal com es pot veure en la foto era –i encara és- un edifici senzill de dues plantes. A la planta baixa hi havia l’escola i a la part de dalt, la casa del mestre. L’escola era una gran sala, amb uns bons finestrals per poder aprofitar bé la llum natural. A l’entrada, un cop oberts els dos batents de fusta, hi havia una altra porta amb vidres, a través de la qual també hi entrava molta claror. Els nens seien d’esquena a l’entrada en pupitres de dos en dos. Al davant hi havia una paret amb una pissarra tan llarga com la mateixa paret ja que hi estava pintada. Aquesta paret s’acabava amb una porta a l’esquerra que duia al lavabo: una pica per rentar-se les mans i una comuna. Pel que fa al nombre d’alumnes de l’escola, al principi eren uns quaranta, però durant la guerra van arribar a ser fins i tot més de seixanta ja que també hi anava mainada de les Encies i de les Medes.
En Ton de Pla Boscàs (1918-2017) explicà que ell havia començat a anar a estudi amb mossèn Joaquim Grabalosa a l’edat de cinc anys i hi va anar durant tres anys. En el decurs d’aquell temps veia com s’anaven fent les obres del que seria l’escola nacional, gairebé al costat de la Rectoria. Ell confirmà que els manobres solien ser sempre voluntaris de Cogolls però deixà clar que els paletes eren de les Planes. En Ton i els seus companys van poder estrenar l’escola l’any 1927, tres anys abans de que l’ajuntament hagués acabat de pagar la subvenció, possiblement gràcies a la gran participació voluntària de tots els veïns, cosa que va agilitzar les obres i, evidentment, va abaratir els costos.
L’escola es va tancar l’any 1969 amb uns 20 alumnes.
Mestres de l’escola de Cogolls
Anteriors a la construcció de l’escola
1907-1908- Santiago Codina
1913-....- Mossèn Pere Puig*
1916-...- Jaume Guàrdia Jordà*. Sou de 400 ptes anuals.
1919-....- Miquel Ferret Font*. Sou de 650 ptes anuals i 50 cèntims mensuals per cada nen que no sigui pobre.
....-192- Climent Guardiola*. 1 Passa a les Planes d’ajudant del Sr Farret.
1921-...Mossèn Isidre Vilarrasa, coadjutor*. Sou de 300 ptes anuals.
Els marcats amb * eren pagats per l’Ajuntament. Alguns dels pagats per l’Ajuntament treballaven 2 hores a Cogolls i 2 hores a les Encies.
Posteriors a la construcció de l’escola i segons llistats del Departament d’Enseyament
1927-1928- Miquel Guillamet
1928-1943- Martí Plaja Busquets
1944-1945 - Joaquim Bosch Clos
1945-1946- Carolina Ramírez Cuní
1946-1947- Carme Comas Camps
1947-1948 -Cecília Capellera Coll
1948-1953 - Maria Vidal Marsà -Maria Font Bou (de l’abril al juny de 1953)
1953-1955 -Josefa (Pepita) Pairet Camps
1955-1969 -Josefa Mitjà Saguer
Alguns dels records dels habitants de Cogolls sobre els seus mestres:
Martín Plaja Busquets, de Corçà, va ser el primer mestre (segons el record de la gent però no segons els llistats del Departament). Hi va treballar del 1928 al 1943. Vivia a la casa del mestre, just al damunt de l’escola. Si calia fer substitucions enviaven mestres de l’escola de les Planes com la senyoreta Antonieta, la dona del senyor Viñas, que hi va treballar cap l’any 1944.
Al 1945 es va incorporar el senyor Joaquim Bosch, de Sant Feliu de Pallerols, afí al règim. Tenia molt mal geni. Els nens li tenien por. Els llençava tota mena d’objectes quan considerava que es portaven malament. Anècdota: els nens, farts d’ell, van anar a bloquejar-li el camí amb troncs a l’alçada de la Fàbrega. Degué tenir problemes amb l’Ajuntament perquè la Junta Municipal en data 17 de novembre de 1945 comunica a l’inspector que aquest mestre ha abandonat l’escola i li reclama que prengui les mesures oportunes per atendre l’ensenyament. Es desconeix com va acabar la història.
Carmen Comas Camps 1946? – 1947 va abandonar el destí. Se li va obrir expedient governatiu. La Junta Municipal, en data de 19 de desembre de 1946 comunica que la mestra s’ha reincorporat al destí però que quan tingui resolt l’expedient sol·licitarà l’excedència.
El curs 1948-1949 es va incorporar Maria Vidal Marsá, de Sant Feliu de Pallerols. Era la dona del Senyor Galí, mestre molt popular a Sant Feliu, el pare del qual també era mestre. La Maria Vidal va exercir de mestra a Cogolls fins l’any 1954. Una mestra anomenada Maria Pont Bou, la va substituir una temporada al 1953.
Josefa Pairet Camps, una mestra provinent d’Hostalric hi va treballar durant el curs 1954– 1955 S’estava a la casa del mestre amb la seva filla d’uns 13 anys. En aquells moments el mossèn de la parròquia era Jesús Teixidor. A les tardes de diumenge, ella ajudava noies de Cogolls a preparar una obra de teatre. El mossèn feia el mateix amb un grup de nois. L’any 1955 assisteixen a l’escola de Cogolls 24 nens i 11 nenes.
La senyoreta Josefa Mitjà Saguer va estar la darrera mestra de Cogolls. Es va incorporar al curs 1955-1956 i hi va treballar fins el 1969, any en què es va tancar l’escola. Era d’Olot. Baixava en tren. Aquest la deixava excepcionalment a l’alçada de Cal Music, a Sant Feliu i ella passava per Font Plana i s’enduia les nenes a l’escola. Havien de caminar fins a dalt el serrat i fer tot el camí de baixada fins a Cogolls. A l’hora de dinar escalfaven la “fiumbrera” a l’escola i de tornada havien de tornar a caminar tres o quatre quilòmetres més.
Mainada de l’escola de Cogolls
Tal com es pot veure a la foto del 1932-1933 a l’escola hi havia molta mainada per un sol mestre. Concretament en aquesta foto s’hi compten 40 alumnes. Molts d’ells provenien de famílies molt humils, així que molts dels records que han compartit és la fred que passaven camí de l’escola, mal calçats – molts només es podien permetre espardenyes de beta la sola de les quals era d’espart- i mal vestits, sense mocador, sense abric. A l’hora del pati jugaven a saltar a corda. Ho feien amb una liana, els nois jugaven a futbol, alguns a cartes, o, amb paraules seves “emprenyaven els veïns de la rectoria”.
Ensenyar a un grup tan nombrós de mainada, d’edats compreses entre els 4 i els 14 anys, amb assistència irregular- ja que molts havien d’ajudar els pares amb les tasques d’aconduir el bestiar o feines del camp en èpoques determinades- era una feina gairebé impossible. Moltes vegades els petits només jugaven o els grans també se’n cuidaven una mica.
Foto alumnes Cogolls
Peu de foto: (d’esquerra a dreta, de dalt a baix)
Rosari Guerra (del Vilar), Montserrat Grabalosa (del Molí), Floreta Arnau (del Fontanil), Neus Guerra (del Vilar), Elvira Vilarrasa (de la Pineda), Maria Carbonés (de can Nay), Paquita Figueras (de la Rectoria), Francisco Collell (de la Catedral), Pepet (...) d’Amer (mosso de la Reveja), Cisco Castanyer (de ca l’Hoste), Josep Arnau (del Fontanil), Rosendo Figueras (de la Rectoria), Lluís Grabalosa (de la Clota), Lluís Guerra (del Vilar)
Maria Farrés (del Sitjar), Núria Baró (de Fontplana), Maria Coromina (del Rigall), Ma Lluïsa Pruenca (de la Pruenca), Rosa Collell (de la Catedral), Pilar Guerra (del Vilar), Francisco Farrés (del Sitjar), Àngel (...) de la Reveja, Rafel Coromina (el Rigall), Josep Ma Figueras (de la Rectoria), Vicenç Bosch (de can Farriol), Àngel Carbonés (de can Nay), Francisco Arnau (de l’Estanyol d’Avall)
Neus Casellas (de Fontplana), Lluïsa Bosch (de can Farriol), Rosita Farrés (del Sitjar), Conchita Carbonés (de can Nay), Ton Collell (de la Catedral), Esteve Pruenca (de la Pruenca), Jaumet (...) d’Amer (bouer de la Reveja), Pere Vilarrasa (de la Pineda), Joan Boix (de can Mastric), Lluís Vilarrasa (de la Pineda), Esteve Grabalosa (del Molí), Rafel de Can Canvi, Joan Coromina (del Rigall)
Mestre: Martí Plaja, de Corçà
Els darrers nens de l’escola de Cogolls
L’any 1969, després de 41 anys de servei, es va tancar l’escola per poca mainada. Els pagesos ja havien començat a deixar el camp per buscar feina segura a les fabriques i instal·lar-se al poble o alguna ciutat propera. L’accés a Cogolls va seguir estant una carretera sense asfaltar fins l’any 1993.
Els darrers nens de l’escola de Cogolls van ser en Carlos Camprodon de l’Estanyol de Baix, la Conchita i en Pere Xarles de l’Estanyol de Dalt, en Josep Guerra del Vilar, en Josep Collell de la Catedral, la Carme, en Josep i l’Esteve Pruenca, de la Pruenca, en Joan, l’Imma i en Manel Xarles de Can Farriol, la Dolors Casas de Ca l’Escloper, la Salvadora Grabalosa de la Clota, l’Esteve Grabalosa del Molí, la Carme, la Pilar i la Montse Vila de Fontplana i la Carme Soler de la Casa nova de l’Estanyol. La mainada de la Codina i de la Panosa anaven a Sant Iscle, on els feia classes el mossèn. Els quedava més a prop.
El curs 1969-1970 els alumnes de Cogolls que no havien acabat l’educació general bàsica, es van incorporar a l’escola de les Planes. Per sort els van posar un transport escolar consistent en una furgoneta de 9 places conduïda per en “Siset Contaller” de les Planes. Expliquen que si feien el beneit dins la furgoneta, en Siset els feia anar a peu. A vegades, de camí a l’escola o en tornant, si trobaven algun veí que anava a peu el carregaven.
Demanava a la Margarida Soler Triadú una fotografia de l’escola de les Encies.
Esperem que el llibre sigui un èxit, serveixi aquest ‘aperitiu’ per obrir el desig de tenir-lo a totes les famílies de les Planes d’Hostoles
No hay comentarios:
Publicar un comentario