No es té cap noticia de quan va ser construït el Castell, tot i que, si es comença a esmentar documentalment el “manso Ricardi” a partir de l’any 1228, caldrà creure que el mas ja hi era i que estava situat on ara hi ha el Castell. Les conjectures sobre la presència anterior d’una vil•la romana estan per demostrar, malgrat que s’hi hagi trobat algun element d’origen romà a les parets del Castell.
L’estructura arquitectònica que avui dia podem contemplar és típicament gòtica, de planta quadrada amb un pati central, que conté l’escala i organitza les diferents dependències. La finestra sobre l’accés, a la façana principal, correspon inequívocament a aquesta època. Probablement fou durant la segona meitat del segle XVI, essent senyors de Masricart els Castellví i els Ponç, que el Castell adquirí la seva forma actual.
La construcció és de diverses èpoques i està realitzada amb materials humils. La major part de les parets són de tàpia o paredat de pedra. les voltes de la planta baixa són de dos fulls de rajola, amb ronyons replens de terra vegetal. La part més consistent és el sòcol de la façana principal, de carreus, alguns dels quals provinents d’alguna estructura romana.
Tal com correspon a un edifici rural, la planta baixa estava destinada a quadra i celler, amb grans cups on s’emmagatzemava el vi dels pagesos masricardencs. També hi havia la presó i, ben segurament, alguna dependència destinada al Batlle i al comú. La primera planta era la planta noble, amb les habitacions del senyor. Dalt de tot, la golfa, amb tota aquella fila d’obertures, ben habitual en els masos catalans del segle XVIII, que assegurava una bona ventilació per tal d’assecar els fruits o el gra. En una cantonada de la barbacana hi va aparèixer la inscripció de l’any 1748, la qual cosa permet datar la part alta de la construcció.
L’ultim senyor de Masricart va ser el Comte de Llar , Leopoldo de la Torre i Salavera. Els seus hereus el van vendre a La Caixa d’Estalvis de la Diputació de Tarragona l’any 1965. Després d’un temps de reivindicació del Castell com a centre cultural, la mateixa Caixa el va vendre l’any 1984 a la recent creada Entitat Local Menor de la Canonja pel preu simbòlic d’una pesseta. Posteriorment, en dues etapes, es procedí a la consolidació de l’edifici i a la seva reutilització com a equipament cultural al servei del poble.
El 10 d'abril de 2014, es van inaugurar les obres d'ampliació del Castell cap a l'ala oest, amb un nou accés des del carrer Masricart, i que han permès dotar el Castell d'un ascensor per tal de fer accessible les dependències de tot l'edifici a persones amb mobilitat reduïda. La intervenció que s'ha proposat és de màxim respecte i rigor històric envers la façana existent, que s'ha conservat i integrat en la nova volumetria de l'edifici. La nova façana, que mira cap al carrer Masricart, disposa d'un llenguatge més actual propi d'un edifici públic, amb grans entrades de llum, que conviden a accedir a la seu cultural del municipi.
Actualment, a les instal•lacions del Castell s'hi troba la Biblioteca Pública, el Fons Ricard Salvat i el Fons del Centre d'Estudis Canongins, l'Arxiu Municipal, sala d'exposicions, sala d'actes i polivalent i despatxos de l'administració.
l’Antoni
Pladevall i Font (Taradell, 1934), retratava l’any 1988, Castell de Masricart. La Canonja.
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/85879
Amics comuns
m’explicaven que l’ Antoni Pladevall i Font, està delicat de salut, se’ns acaba el temps perquè Catalunya li faci
un reconeixement públic per la seva importantíssima aportació a la nostra
història, cultura i llengua.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario