ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. CASTELLDANS. LES GARRIGUES. LLEIDA

Retratava al Josep Olivé Escarré, al davant de l’església de Santa Maria, a Castelladans, comarca de les Garrigues; patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta de creu llatina d'una sola nau amb capelles laterals comunicades i coberta amb volta de canó. Als peus del recinte hi ha el campanar de base quadrada i cos superior sensiblement vuitavat; està rematat amb una còrnica i balustres. A la zona del creuer hi ha una cúpula central damunt de petxines. Sota el cor, la volta és rebaixada; està ornamentada amb esgrafiats geomètrics; al centre té un cercle amb les inicials de Jesús i la data de 1881 envoltada per un escut amb àngels i una corona.

El conjunt és força auster, d'estil neoclàssic. La façana no té cap portada monumental, només té unes motllures al voltant de la porta i l'anagrama d'"Scala Dei" i la data de 1679, possiblement la data del fi de les obres. El remat és en forma triangular que al centre té un òcul.

Està tota feta de carreus perfectament escairats que han estat aprofitats de construccions anteriors com ho demostren les marques de picapedrers; la pedra s'ha deixat vista. Hi ha molta humitat fins i tot aixeca el paviment de rajola vermella i pedra.

L'altar major està presidit per una escultura de pedra de la Mare de Déu, dels segles XIV-XV, d'estil gòtic.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1920 amb 1.508 veïns.

No trobava l’escola Timorell dins la relació de ‘monuments’ https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_les_Garrigues#Castelldans

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, més enllà de recuperar la memòria històrica- que fora ja un objectiu digníssim – es tracta d’evidenciar un fet que s’ha tornat a repetir en els nostres dies, el feixisme obligava a destinar tots els recursos econòmics de la II República a l’esforç bèl•lic, i ho feia amb la intenció de soscavar el recolzament de la ciutadania, avui això s’està repetint retallant diners de l’educació, la sanitat i l’àmbit social que gestionen les Autonomies, en benefici no tant de l’Estat Central- que també- com dels agents econòmics que ens han portat a la ruïna.