IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT VEDRUNA DE SANT SADURNÍ D’ANOIA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Ens posaven literalment les piles en matèria d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, i malgrat les dificultats, i l’escassa ajuda rebuda en la nostra recerca, tant des de l’àmbit de la ciutadania, com dels poders públics catalans – els ‘altres’ no lliuraven a la Generalitat de Catalunya cap dada anterior a l’any 1978, recordeu sempre com ens estima el REINO DE ESPAÑA - assolíem quasi un terç dels edificis que estimem van acollir escoles a Catalunya : https://issuu.com/1coneixercatalunya

Reprodueixo de : http://www.vedrunasantsadurni.cat/escola.php?id=1
El 1864 la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat, fundada per Joaquima de Vedruna, estableix un primer col•legi a Sant Sadurní, amb suport de particulars i de l’Ajuntament. Poc després, amb la proclamació de la 1a. República, les germanes es veuen obligades a abandonar el poble.

El 1884 les carmelites Vedruna retornen definitivament a Sant Sadurní per atendre una nova escola i un hospital.

El 1914 les germanes porten l’Escola Professional i Domèstica per a noies, patrocinada per la família Raventós, de Can Codorniu. Més tard un grup de pares i mares constitueixen la societat Cultura Popular S.A., per tal que les germanes puguin continuar la seva tasca educativa.

El 1935 s’edifica l’escola en el seu lloc actual, però l’any següent és obligada a tancar, poc abans de la guerra civil.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixecatalunya@gmail.com , Sant Sadurní d’Anoia no disposa – dissortadament – d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i a la Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna, aquesta dada no els semblava important.

Els de facebook del REINO DE ESPAÑA em tenen aclaparat, compartiu si us plau aquest post a facebook, ja que a mi no m’ho deixaran fer. Sembla que escriure en català , de Catalunya, és una activitat d’alt risc.

Antonio Mora Vergés