LA CASA VILA DEL CARRER MAJOR DE MONTCADA I REIXAC

Montcada i Reixac no disposa d’un Mapa de Patrimoni, i només una minsa part de les fitxes del POUM son accessibles des de la xarxa, això complica una mica més la localització dels edificis d’interès històric, i l’obtenció d’informació de caràcter tècnic. De forma apriorística podríem dir que la C que ha preocupat als politics locals no és la de la CULTURA.

Retratava la casa de numero 100 del carrer major, llegia que l'estat actual de l'edifici no té res a veure amb l'inicial, ja que tenia un jardí amb porta reixada de gran vàlua al costat esquerre de la casa, donant bona part al carrer. L'any 1939 l’edifici va ser adquirit per l'alcalde Joan Mogas Ventura que va instal•lar un cinema als jardins, i va traslladar la tanca modernista, obra del forjador Miquel Arenas [ voldríem saber el segon cognom ], en el projecte hi havia intervingut Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931), aquesta circumstància reforça la hipòtesis de la intervenció de l’arquitecte en la construcció l’any 1891 de la Casa.

Can Vila, abans de la ‘Pax Franquista ‘, era una de les cases d'estiueig més reeixides del carrer Major.

De la descripció tècnica reproduïm :

Del projecte original s’ha conservat únicamebt la façana l'empremta modernista. D'aquesta part encara conservada, i en la façana fotografiada des del carrer Major, hi ha dos cossos, el sobresortit com a torre mirador amb un altre cos de més baix. La distribució de plantes corresponia en aquest cas un segon pis, un tercer pis i la galeria, això si comptem des de la planta baixa. Se suposa que originàriament no seria d'aquesta manera. En el primer registre esmentat presenta dues finestres rectangulars amb ampit de maó. La del costat esquerre té sortida de balcó de barana de ferro forjat on a la part superior presenta un emmarcament de maó decoratiu de doble motllura d'arc conopial. La del costat dret presenta les mateixes característiques, solament que la finestra es troba partida en dos parts iguals per una columna de maó disposat en forma helicoïdal fins la línia de capitell. Al següent nivell, hi ha una finestra de les mateixes característiques ja descrites, però més estreta i a mà dreta, sota la teulada, en voladís sostinguda per modillons, una galeria tancada de tres obertures, separades per columnes de la mateixa tipologia helicoïdal i de maó, d'arcs rebaixats. Al registre superior del cos sobresortit, per sota el voladís de la galeria té cinc obertures de la mateixa factura que l'anterior. En aquesta zona el parament és de factura de maó vist. La coberta és de teules amb quatre tremujals.

Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, va aixecar l’ermita de Santa Maria dalt del Turó de Montcada, i se’n va constituí en defensor únic, davant del poder omnímode de la Cia. General de Asfaltos y Cementos Pòrtland SA, i la generalitzada i covarda deserció de les ‘ forces vives de Montcada i Reixac’. En el escut nobiliari que reprodueixo s’incorporava una llegenda molt explicita :

“Dilexi decorem domus tuae “
(Senyor, vaig estimar la bellesa de la teva Casa)

Montcada i Reixac, assumia des de les primeres dècades del segle XX, un rol suburbial en relació a la Ciutat de Barcelona .