Aquesta església també apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947.
L'església de Sant Iscle també apareix a la restitució de l'acta de dotació de l'església de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja era aixecada a principis del segle X. És més, cal pensar que segurament no fou derruïda durant l’ incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196).
En el decurs del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. En primer lloc tenim que al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, la qual cosa permet deduir que l'església estaria ja consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 aquesta sagrera ja rep el nom de Vil•la, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. D'altra banda l'any 1066 l'església apareix citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). L'any 1065 en la venda d'un alou situat a la parròquia de Sant Fruitós, al Camp de Bages, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al Sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al Nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584)
A la zona d'aquesta parròquia, de límits imprecisos, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats, com les que al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet l'octubre del 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. També al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació la monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195).
Pel que fa la segle XIII, l'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de Pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, dita propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. Com es pot apreciar el nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584)
El lloc era de pertinences de la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX.
L’any 1685, en la visita del bisbe Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704) n, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta "la té el capítol de Manresa". AA.DD.(1984:406).
L'església de Sant Iscle de Bages, parròquia extingida, antiga filial de la Seu manresana, fou unida a la de Viladordis el 1762 i convertida, al segle XIX, en tinença o ajuda a Santpedor.
El temple és una construcció romànica, amb les característiques del segle XII i un curiós campanar amb vestigis més antics. Dedicat als màrtirs cordovesos sant Iscle i santa Victòria, posseí abans del 1936 un retaule gòtic —atribuït al Mestre de la Guàrdia Pilosa ( en teniu més dades ? ), del qual el Museu Comarcal de Manresa conserva quatre taules.
L’estat calamitós de l’Administració Pública del Reino de España – provocat en gran part per l’endogàmia de les classes politiques - , a comportat l’aplicació de politiques aberrants, com les desamortitzacions ‘salvatges’, les concentracions de municipis, i l’ofegament de les classes treballadores, obligades al plus pagament de tota mena de ‘serveis públics’, educació, sanitat, dependència,...
Sant Iscle i Santa Victòria del Bages s’ha integrat al terme de Sant Fruitós en els afers ‘civils’, i depèn de l’església parroquial de Sant Pere d’Or, al terme de Santpedor.
Sou pregats d’ampliar i/o esmenar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario