VISITA ALS PESSEBRES DE LA CAPELLA DE MONTSERRAT

Quan  ens acomiadàvem amb el desig de retrobar-nos l’any 2014 a l’acollidor local dels Pessebristes de Castellar del Vallès,  algú comentava que sempre cantem les mateixes cançons , més enllà de l’afirmació d’ Heràclit d'Efes  “un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu”, ja que segons ell, en estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin, trobava una bonica lletra que es canta amb la mateixa tonada  que la famosa  ‘ el noi de la mare ‘, i que diu així :

Mentre Maria bressava i vestia

son ros i tendre Fillet que no dorm,

perquè no plori, ni en terra s'enyori

dolça li canta dolceta cançó:

No ploris, no, manyaguet de la Mare,

No ploris, no, que jo et canto d'amor.

Cada gronxada et daré una abraçada,

cada abraçada un beset amorós;

Mes rosses trenes seran tes cadenes,

niu i arcoveta les ales del cor.

Que n'és de bella ta galta en poncella!

Que en són de dolços tos llavis en flor !

Són una rosa que els meus han desclosa

sols per xuclar-me la mel de l'amor..

Feu-li orenetes, cançons d'amoretes;

Fes-li música, gentil rossinyol;

Si t'és poc fina ma falda de nina,

baixin els àngels del Cel un bressol.

Sien ses ales glasser de tes gales,

sien sos braços coixins de ton cos;

Jo per tos polsos ne tinc de més dolços;

per embolcar-te, les teles del cor.

Sien ta faixa, si el Cel no te'n baixa

quatre palletes de sec poliol,

quatre palletes tot just floridetes

que et servirien de faixa i llençol.

Mentre Maria el bressava i vestia

veu ses manetes creuades al cor;

prou l'endevina d'amor la joguina,

que Fill i Mare barregen sos plors

Tenim una Coral  ‘veterana’ i per aquest raó,  estic plenament convençut que literalment això serà ‘berenar  i cantar’ per aquest grup.