Començava possiblement la història d’aquesta ermita de Sant Hilari de Cardedeu, amb la presència de les tropes franques que van tenir un paper destacat en la reconquesta d’aquestes terres als sarrains. Ells ens portaven els Martí, Sadurní, Hilari ,...
Llegia que hi ha documentació de la casa i l’església a partir de l’any 1159, en que la família es cognomina Santilari.
Les restes trobades durant l'arranjament del camí i un fragment d'opus testaci a la paret de ponent de la masia que ara no és visible, així com l'existència d'una base de premsa rectangular sota un lledoner a llevant de la masia que podria ser romana, abonen la tesi d'un assentament molt més antic.
El mas i la capella de Sant Hilari, era feudataris del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres, segons consta en un capbreu del 1347, del qual va ser testimoni Pere Pou de Santilari.
En documentació del segle XIV hi apareix Guillem de Santilari, batlle de les possessions del monestir a Cardedeu i notari de Barcelona
Un altre personatge de la nissaga del qual es tenen notícies és Romeu de Santilari, qui va fer instal•lar la campana de la capella el 1417 i va construir-hi un altar el 1426. La campana, que va ser refosa el 1942 perquè estava esquerdada, portava una inscripció: "ME FEU ROMEU DE SANT HILARI L'ANY 1417 A 7 DE MARÇ".
El 25 de maig de 1448, un terratrèmol que tingué l'epicentre entre Cardedeu i Llinars, i que produí 104 víctimes , entre morts i ferits al Vallès, ocasionà destrosses al campanar i a la casa dels beneficiats de Cardedeu i l'enderrocament de diverses cases. Hom defensa la tesi que l’edifici de Sant Hilari, va patir greus desperfectes
El 1513 apareixen per primera vegada en la documentació els Ros, que van adoptar el sobrenom de Sant Hilari, i que amb alts i baixos conservaran la propietat del mas des d'aleshores fins a mitjans segle X.
El 1542 les rendes del mas i la capella de Sant Hilari van passar a mans dels jesuïtes de Barcelona.
El 1579 els jesuïtes van renunciar a favor de Jaume Ros, propietari del mas.
En la documentació de mitjans del segle XVI el mas va passar a anomenar-se Ros.
La capella actual és del segle XVIII.
A l'any 1858 està documentat que s'hi va fer una restauració.
La descripció tècnica ens diu; edifici d'una sola nau rectangular amb absis també rectangular. El portal d'entrada, descentrat, té una inscripció a la llinda "1795". Aquesta data es troba també al cairó de l'espadanya. De la coberta sobresurt un campanar d'espadanya lleugerament descentrat. Les dimensions de la capella, comptades a pams per Joan Avinyó, el 1900, són de 45 pams de llarg per 32 d'ample.
El costum de celebrar un aplec, és molt antic; en la documentació històrica s’esmenta que havia estat reinstaurat el 1890, després de la interrupció provocada per la dita III Guerra Carlina.
En la primera revista que es va editar a Cardedeu "Fulles de Roure" el 1900, hi ha una descripció de l'aplec que es va fer aquell any.
Durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-1939, la Capella va patir danys, i fou esmicolada la talla de Sant Hilari.
M’explicaven les persones que trobava el dilluns 14 de gener de 2012, que en els primers anys del feixisme, es va comprar una imatge de guix – que encara està a la Capella - ; l’enyorança i el record van portar un grup de fidels a buscar el finançament i l’artista per recuperar ‘una imatge de qualitat ‘Modest Fluvià Aiguabella, (Sant Esteve d'en Bas, 1925), va ser l’autor de la imatge que actualment presideix la capella, i que podia retratar per l’extrema gentilesa d’aquest grup de fidels.
M’havia perdut l’aplec de 2013, però em convidaven ja pel del any 2014, que es celebrarà el dia diumenge 12 de gener, si a Déu i a Sant Hilari els plau.
Em regalaven fins a quatre exemplars dels Goigs del Sant – que faran les delícies d’un bon amic col•leccionista -, us en reprodueixo un, en el que es fa esment de la pertinença al Bisbat de Barcelona; Cardedeu i Sant Hilari , estan inclosos ara las Diòcesis de Terrassa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario