miércoles, 14 de agosto de 2013

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN DE MONTANISSELL. L’URGELL SOBIRÀ

 L’ Àngela Llop Farré publicava una fotografia d’aquesta esglesiola que mantindria la seva categoria de parròquia fins a les darreries del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ); el topònim derivat del llatí montanea ‘muntanya’ amb el sufix diminutiu –icellu, es podria llegir com Sant Joan de la Muntanyeta.  

A l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell,  al segle IX, apareix escrit Montanione, o sia, també un diminutiu de montanea; més tard es troben documentades les formes Montanocell i Montanicell, que representen la substitució del sufix diminutiu -ōne pel seu equivalent -icĕllu (cf. BDC, xi, 22).

La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau de murs lleugerament convergents, encapçalat per un absis semicircular obert al costat de llevant, el qual s'uneix directament a la nau sense que hi hagi cap plec de reducció entre tots dos elements arquitectònics, diferenciats només per les mides de la nau, lleugerament més ample que l'absis. La nau és coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per dos arcs torals que es recolzen en uns ressalts encastats als murs perimetrals; l'absis, atè el seu perímetre semicircular, accepta una volta de quart d'esfera. L'església és il·luminada per quatre finestres, de les quals només dues (la del centre de l'absis i la del mur meridional) semblen originals. Aquestes, d'idèntiques característiques, s'obren amb doble esqueixada i són rematades amb arcs de mig punt, fetes amb dovelles de pedra tosca. Les dues restants, refetes, són espitlleres i s'obren al mur de ponent i a l'inici del mur meridional, a frec de l'absis. La porta, rematada amb un simple arc de mig punt adovellat, fet, com els arcs de les finestres, amb pedra tosca, dóna entrada a la capella al capdavall del mur meridional. Exteriorment la nau presenta una coberta de pissarra de doble vessant. D'altra banda, el mur de ponent és coronat amb un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura, refet posteriorment. Els paraments presenten un fris continu d'arcuacions sobre petites mènsules que circumda la part superior de l'absis, sota el ràfec de la teulada. L'aparell és de blocs de pedra tosca, més ben escairats a les cantonades. L'edifici és reforçat per un contrafort construït per salvar la integritat de l'edifici. A l'interior de l'edifici hi ha dos suports de llàntia, de fusta, a l'arc toral més proper a l'absis. Als peus hi ha un cor de fusta que porta la data 1571. La nau i l'absis presenten un arrebossat força malmès a causa de les humitats. Malgrat la decoració llombarda que hi ha a la capçalera, els estudiosos Francesc Junyent i Alexandre Mazcuñán, afirmen que l'església de Sant Joan de Montanissell és una obra que es pot datar al segle XII.

Cap a 1990 es va dur a terme una restauració consistent a substituir la coberta de llosa per una nova teulada a base de llosetes de pissarra i a reconstruir part de la volta de l'absis.




La presència de la vinya en aquestes terres de l’ Urgell sobirà, havia estat molt habitual fins l’arribada de la fil·loxera, i  és la manifestació palesa  de l’escalfament planetari, que entre d’altres canvis , comporta que el conreu sigui viable en terres situades cada cop més al nord.

No hay comentarios:

Publicar un comentario