sábado, 3 de agosto de 2013

SANTA MARINA DE PRATDIP.

Els ‘diners d’Amèrica’ arribaven fins a Pratdip, i així al segle XVIII es construïren a Santa Marina, la casa nova dels ermitans, la Casa Gran, que allotjava les quadres a la planta baixa i l’hostatgeria a dalt, i la casa de la Font que amb porxos cobria la font de tres canells i ampliava l’allotjament.


Els aplecs, que es duien a terme el 18 de juliol, eren segon la la fama , molt concorreguts i Santa Marina, era lloc de trobada dels joves d’aquestes contrades.

La corrupció endèmica de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, donarà lloc a la mal dita llei de Desamortització de Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853). Com a conseqüència de la forma barroera en que es posava en pràctica aquesta llei, s’aconseguia retrocedir en el temps fins a les darreries del món feudal.

A Santa Marina l’any 1834, s'expropiaven les terres i els edificis excepte l'ermita i la casa de l'ermità, com en altres llocs – bàsicament a Catalunya - , el rector va posar d’acord fins a nou famílies riques del poble, amb la intenció de crear una societat capaç de participar a la subhasta i adquirir els títols de la propietat.

L’any 1917 es va inaugurar un balneari , per iniciativa de tres barcelonins, comptava amb llum elèctrica, colmado, habitacions pels hostes i pel servei, l’empresa no va assolir l’èxit desitjat – entre altres raons per la ‘maledicció del DIP’ que ha jugat sempre en contra dels interessos de la població -, les instal•lacions passaven a mans del consorci de propietaris de Santa Marina, que pretenia únicament l’ermita fos un lloc ‘viu’.

Amb la victòria de les tropes nacional catòliques , el bisbat, inscrigué en el Registre de la Propietat de Falset els antics béns expropiats com a propis. Els veïns es sentiren defraudats per aquesta acció unilateral, esclatant un enfrontament amb el clergat, a conseqüència del qual, l’ermita quedà pràcticament abandonada.

Es conserven encara les restes de l’antic edifici sota l’ermita, l’anomena’t Hotel de Santa Marina


L’aigua m’expliquen que estava molt indicada per a les persones inapetents, avui segons el rètol ‘ no té garanties sanitàries’, cosa que amb el descrèdit inherent a tot el que és públic, converteix l’ indret en lloc de pelegrinatge per beure i endur-se’n a casa tanta com sigui possible.


http://www.pratdip.net/pagines/auca_sta_marina
http://www.preguntasantoral.es/2011/06/santa-marina-marino-monja/

Curiosament però, com podeu llegir en aquest enllaços la Santa Marina de Pratdip no té cap relació amb la dita Santa Marina d’aigües Santes :

http://www.wikilingua.net/ca/articles/m/a/r/Marina_de_Aguas_Santas_66fc.html

1 comentario:

  1. Sempre saps trobar el lloc més inversemblant u el millor comentari.

    ResponderEliminar