El Marcel Morató Tort em feia arribar unes fotografies de la que fou església parroquial del poble d’Estais, advocada a Sant Esteve, de la qual ens diu la descripció tècnica; edifici d'una sola nau dividida en quatre trams i amb capelles laterals al costat sud, coberta amb volta d'aresta. A l'est remata la nau l'absis semicircular decorat a l'exterior amb bandes i arcuacions cegues, poc visibles sota la gruixuda capa de calç que recobreix els murs de tota l'església. A l'oest, en el centre de la façana, s'obre la porta i a sobre d'aquesta hi ha un petit òcul. A l'angle Sud-oest s'aixeca un petit campanar. La coberta de llicorella és a dues aigües.
L’enciclopèdia ens diu que els nuclis del municipi d’Espot estigueren integrats a la Vall d’Àneu i foren, per tant, del domini dels comtes de Pallars, i després, des de la fi del segle XV fins a l’abolició de les senyories, dels ducs de Cardona i marquesos de Pallars.
Quan parla d’Estaís , explica que està en un coster, centrat per la petita església de Sant Esteve, i que més a llevant, prop ja de la Noguera, hi ha les antigues bordes d’Estaís.
Voldríem saber l’origen etimològic d’aquest topònim Estaís, com sempre ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario