La descripció ens diu que es tracta d'una petita estructura religiosa de planta rectangular en la que predomina el mur, tenint tan sols una petita obertura rectangular a la banda dreta del temple que permeti l'entrada de llum natural, que interiorment és una finestra en esqueixada, a l'estil romànic. La coberta és a dues aigües i amb un campanar d'espadanya d'un sol ull (es tracta d'una estructura moderna consistent en dos pilars i un arc de mig punt sobre el qual hi ha una petita creu metàl•lica).
L'aparell constructiu dels murs és totalment irregular, fet de pedres sense treballar i de diferent grandària, per la qual cosa originàriament devien estar totalment arrebossats.
La façana mostra un arc escarser resseguida d'una motllura pintada d'un color rosat, per sobre la qual i amb lletres del mateix color trobem escrit CAPELLA DE SANT DAMIÀ I SANT COSME. De mitja porta en amunt està arrebossada de color blanc i la resta de color gris.
Els murs interiors són actualment de pedra vista, ja que a primers d'aquest segle XXI es va treure l'arrebossat. El mur de l'absis és recte i penjades en un petit repeu hi ha les imatges dels sants Cosme i Damià.
El sostre és d'arcs ogivals quatripartits, amb medalló centrals, els nervis dels quals es recolzen sobre sis mènsules.
Els arcs estan pintats de blanc i els nervis i les mènsules d'un groc marronós. Aquest sostre interior correspon a la reforma feta al segle XIX, quan els aires neogòtics dominaven en l'arquitectura catalana.
Es va construir a tocar de la carretera que uneix Sant Ramon i el poble i fora del nucli urbà. Les successives reformes han afectat la seva estructura original, de manera que es fa difícil la seva datació, però molt probablement correspon a una obra d'arquitectura religiosa popular del segle XVII.
Sant Cosme i Sant Damià van ser dos germans metges cristians, cèlebres per la seva habilitat en l'exercici de la seva professió i per la seva costum de prestar serveis desinteressadament. Els dos germans van ser torturats, cremats vius i, com van sobreviure , van ser decapitats per ordre de Dioclecià cap a l'any 300 d. C. La devoció als dos germans va ser una de les més esteses a partir de la segona meitat del segle IV.
L'espasa de la qual la tradició assegurava ser la que va intervenir en la decapitació dels màrtirs, coneguda com espasa de Sant Cosme i Sant Damià o espasa d'Essen, va ser originalment un regal al rei Otón III, entorn de l'any 914 d. C., i avui es troba exposada, dins de la seva funda recamada d'or, en la càmera del tresor de la catedral de Essen a Alemanya. A la fi del segle XV apareixen a la ciutat les primeres manifestacions documentades del fervor religiós que l'objecte despertava, atribuït a la inscripció que resava en ella: Gladius cum quo decollati fuerunt nostri patroni (l'espasa amb la qual els nostres patrons van ser decapitats), així com als ornaments i figures del gòtic tardà que mostrava la banda que cenyeix la beina. La Relació de Relíquies d'Essen, del 12 de juliol de 1626, registra l'espasa amb el número 55 com Gladius sanctorum Cosmae et Damiani. Com relíquia, va ser portada ceremonialment en nombroses processons d'aquella època.
La religiositat que desperta la relíquia a la ciutat de Essen ha estat tal que, tot i la Reforma i els canvis polítics, l'espasa figura en l'escut de la ciutat des de l’any 1473, any de la primera constància documental de la seva presència.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario