CASTELL DE SEGUER. PONTILS. CONCA DE BARBERA. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava l’església castellera de Sant Bartomeu de Seguer, i ‘obiter dicta’ el que resta avui del castell de Seguer que s'aixeca al cim d'un petit turó de roca situat a l'extrem mes elevat de la població del mateix nom.

Llegia que l'ingrés al castell s'efectua, encara avui, per l'antic camí empedrat que mena dalt del turó, que arriba fins a la porta de l'església de Sant Bartomeu. D'aquí en endavant, la visita al castell esdevé la contemplació d'un gran edifici de planta rectangular enderrocat en bona part. Els elements estructurals que actualment s'observen corresponen, tots ells, a una fase de reforma baixmedieval que se sobreposa damunt les estructures d'una primera fortificació del segle XI. D'aquest moment fundacional en són testimonis les restes d'una torre de planta circular situades prop de la part central del mur nord i el traçat a nivell de fonamentació d'aquest mateix mur, del qual en sobresurt, a l’alçada del tancament nord-oest de l'església, una petita bestorre semicircular. Es molt probable, també, que la mateixa església de Sant Bartomeu fos construïda aprofitant les restes d'una antiga cisterna. La resta d'estructures que es conserven dempeus corresponen a una gran reforma estructural que es porta a terme en època tardana, durant els segles XIII-XIV. L'antic castell es transforma en un conjunt fortificat format per un edifici residencial i l'església de Sant Bartomeu.

Pel que fa a la nova residència, es tracta d'una estructura de planta rectangular de tres pisos d’alçada bastit amb un parament irregular, exceptuant les cantoneres que presenten un carreuat de bona factura.

L’entrada a l'edifici s'efectuava per una porta oberta a la façana principal de migdia, façana que actualment es troba completament enderrocada. L'únic mur que ha conservat bona part del seu traçat es el tancament oest on podem observar, l’alçada del segon pis, una finestra geminada d'estil gòtic tarda.

Tot i la datació baixmedieval d'aquesta construcció, en època posterior encara es portaren a terme noves reformes, tal i com ho demostra el gran finestral obert a la façana oest a I' alçada del primer pis.

El Josep Olivé Escarré, als seus 89 anys, ‘flipa en colors’ davant la diversitat monumental i/o paisatgística de Catalunya, en masses ocasions però, ho fa pel seu estat d’incúria i abandó.