Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Josep Pausas i Coll (Barcelona, 4 d'octubre de 1872 - 13 d'agost de 1928)[ fou l’autor a la segona dècada del segle XX, de l’edifici de les escoles de Santa Margarida de Montbui.
Sobta - relativament- l'omissió d'aquesta dada al Mapa de Patrimoni
La descripció tècnica ens diu que l'edifici té una composició molt simètrica. Està format per dos cossos laterals de planta baixa (aules) i un de central de planta baixa i pis on hi ha la porta d'accés a l'escola i al pis dels mestres. Destaca el treball de maó vist de la façana en els arcs de les finestres, tres en cada cos lateral, en la cornisa i en el pis del cos central. Aquí hi ha dues finestres laterals i dues de centrals bessones separades per una columneta també de maó. L'acabament del pis, a manera de frontó, és recorregut per una cornisa de maó vist. La façana posterior de l'edifici és de pedra. Hi ha un nou cos aixecat per engrandir la vivenda dels mestres.
L’edifici acollia una Llard d’infants, i el Cap, segons m’expliquen uns veïns, per voluntat de l’alcalde Teo Romero Hernández del PSC, actualment ni una cosa, ni l’altra, i per qualsevol necessitat cal anar fins al ‘ barri’.
El cens de Santa Margarida de Montbui, era de 941 persones, l’any 1920, quan l'edifici acollia també a l'Ajuntament, i es tancava l’any 2014 amb 9.641 habitants, al nucli ‘històric’ hi viuen només uns 800 veïns. Trobar un Montbuienc, de pares que siguin també d’aquesta població, és més difícil que trobar un polític honest.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario