Alhora de confegir aquest post, llegia que el 25 de març de 1865 es col•locà la primera pedra a l'església i el dia 3 de desembre de 1878 el bisbe de Vic, Dr. Pere Nolasc Colomer i Mestres (1876-81) la beneí. Aquesta església venia a substituir l'antiga església de Sant Martí, documentada des del 930 i que aleshores quedava molt lluny de la nova població de la Guixa formada a partir del segle XVIII a ran del camí ral que anava a Vic. Un cop inaugurada la nova església s'hi traslladaren tots els elements de l'antiga, la de Sant Martí, que en bona part varen desaparèixer – no per a tothom – en els dies foscos que seguien a la sedició els militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.
L'església conserva, a més d'una imatge anterior a la guerra, un retaule de l'arquitecte Josep Maria Bassols que fou construït l'any 1953. A l'absis també hi ha pintures de Joan Vila Moncau (Vic, 1924).
La descripció ens diu; edifici de tres naus, la central més alta que les laterals, recolzades sobre grossos contraforts. L'interior és il•luminat mitjançant un òcul amb vitralls situat als peus de l'església i uns finestrals que s'obren a la nau central. La construcció és de pedra sense polir als murs i picada als angles. Cal remarcar que la part central de la façana, que segueix una forma arrodonida, és de maó. A la part superior hi ha una fornícula amb una imatge, en part mutilada. Sobre el carener hi ha una decoració formant una creu grega emmarcada dins un cercle. A la part posterior s'eleva el campanar de planta quadrada amb la part superior ortogonal, així com el prisma que la cobreix. L'estat de conservació és bo per bé que dóna la impressió de restar inacabada donades les característiques de la façana. La imatge de Sant Bernat Calvó que hi ha a l'altar sembla pertànyer a un antic retaule.
Una guixa és una planta lleguminosa de l'espècie Lathyrus sativus, i el llegum que fa; és planta anual, amb el tronc de 30 a 50 cm., fulles d'un parell de folíoles linear-lanceolades, flors blanques, rosades o blavenques, llegum oblong i polisperm amb les llavors blanques i aplatades, que s'empren com a aliment per a persones i bestiar. Etimològicament seria la forma mossaràbiga del llatí vicia, ‘veça’, amb conversió de la v- en g-.
L’oblit sacríleg de la primitiva església de Sant Martí de Sentfores, és comparable al del Mas Mitjà, casa natal de l’ historiador franciscà Josep Maria Pou i Martí (Santa Eugènia de Berga, Osona, 1882 — Roma, 1961 ) vinculat a la vida de sant Miquel dels Sants, de nom de naixement Miquel Argemir i Mitjà (Vic, 29 de setembre de 1591 – Valladolid, 10 d’abril de 1625 ) , el mas té a prop una capella, dedicada a la Puríssima Concepció, i un petit oratori on, segons la tradició, el sant ( Patró de la Ciutat de vic ) , encara infant, es va rebolcar en les bardisses per vèncer les seves temptacions.
A l’església catòlica i al REINO DE ESPAÑA, entitats confoses per la seva afinitat en algun moment de la història, cal recordar-los allò de; a sants i a minyons, no els prometis si no els dons.
Qui tingui orelles per escoltar, que escolti.
No hay comentarios:
Publicar un comentario