TORRE RODONA DE GUARDIA I BADA DE LA FULLOLA. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

L’Enric Sánchez-Cid m’envia una crònica de la seva visita a la Fullola, terme de Tortosa, d’ençà que l’any 1945 es desestima la reivindicació del Perelló.

Sembla que únicament es conserva encara la seva alta i esvelta torre de planta circular, segurament de base massissa, i per un recinte dins del qual hi ha un clos fet amb parets de tàpia i algunes dependències. La torre té un diàmetre de 4,5 metres i un alçada de 16 metres. El gruix del mur és d'1 metre al nivell de la porta que s'obre cap a l'oest i és situada a uns 5 metres del sòl exterior. La porta és rectangular, acabada a fora amb una llinda plana, monolítica; A l'interior l'espai del mur és cobert amb unes fustes. Els muntants són fets amb pedres poc treballades. A part de la porta, a uns 12 metres i a uns 14 metres d'alçada hi ha dues espitlleres orientades a sud.

L'aparell constructiu de la torre és fet amb pedres de mida mitjana sense treballar i col•locades amb filades. A la part superior són més petites i més ben arrenglerades. Tota la torre devia ser arrebossada.
http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2011/12/la-torre-i-el-poblat-de-fullola-ii.html

L’enciclopèdia catalana recull que l’any 1863 l’ajuntament de Tortosa ja considerava la Fullola com un despoblat.

La Maira Lampugnani Lattuca, defensa que l’abandonament de la Fullola es produïa els anys posteriors al conflicte bèl•lic, que s’iniciava com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que va tenir en aquestes terres alguns dels episodis més esfereïdors.
http://arborabooks.weebly.com/sala-de-premsa/entrevista-a-la-maira-lampugnani-a-ebre-expres

A Catalunya en tenim més exemples de torres rodones :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/vallferosa-la-torre-de-lamo-tora-la.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/09/contrast-sant-maur-i-la-torre-rodona.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/09/la-torre-rodona-de-guspi-sant-ramon-la.html

Quan al topònim defenso la tesis que fa referència al margalló o bargalló: “la palmereta litoral en les terres del Migdia” , “una planta de les serres costeres del Migdia, molt abundosa a les Balears i tot al llarg del Continent des de Garraf fins a Alacant.”, “L’atracció principal del bargalló està en el mollet, fillola o fruiteta comestible que se li fa a la soca […]: el miren com una veritable llaminadura, molt cobejada pels infants i no només per ells.”
El diccionari català valència balear ens diu; Part del bargalló que conté la llavor i és comestible; en castellà, hijuela.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com