El projecte Fons
Estudi de la Masia Catalana, suposava
documentar un món que anava desapareixent,
l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra
el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va posar fi de forma sobtada al projecte, i
durant la PAX feixista, bona part dels fons gràfics i fotogràfics, van ser
objecte d’expurgació, a Tàrrega se’n
salvava una fotografia del carrer del Carme,
feta per un fotògraf “ anònim” , la dictadura
va excel·lir en aquesta tasca de fer invisibles als creadors catalans.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7420/rec/6
El carrer del
Carme és la principal artèria comercial de la ciutat de Tàrrega, que comunica
dues de les principals places, la plaça del Carme, popularment coneguda com
"el Pati", i la plaça Major. Es tracta d'un carrer històric tal com
testimonia la persistència de dos trams porticats a ambdós laterals. Fins ben
bé a mitjan segle XX va ser un carrer habitat per gent benestant. Mesura 170
metres de llarg i l'amplada és variable essent uns 9 metres a la part alta i
s'estreny fins a 4 metres al seu inici, a la sortida de la plaça Major, tocant
a l'església de a Marededéu de l'Alba –
mal dita Santa Maria, per influencia de
la llengua castellana - , allà on el
carrer s'obre pas per sota un arc que fa de contrafort al temple.
En las seva confluència amb el carrer Santa
Anna, on s'estima que hi havia el pou d'en Colom, el carrer s'eixampla
considerablement.
Sobre les parts
porticades hi ha tres trams amb una gran variabilitat de tipologies: els
habitatges núm. 1, 3, 5, 7 amb set porxos d'arc pla suportats sobre robustos
pilars carreuats que recorren 35 metres; els habitatges núm. 9, 11, 13, amb dos
porxos inicials d'arc pla i cinc vistoses arcades gòtiques apuntades suportades
sobre robustos pilars carreuats que recorren 30 metres; i els habitatges del
núm. 2 a 22 hi ha cinc porxos inicials d'arc pla, una arcada rebaixada, dos
arcs plans sobre pilar arrodonit, i finalment, set arcades de mig punt, en tots
els casos suportades sobre robustos pilars carreuats que recorren 62 metres.
Tots els pilars són carreuats i deixats en pedra vista i presenten un basament
més gruixut i un coronament motllurat, a més d'una imposta ben marcada al cas
de les voltes. El carrer està pavimentat amb grans lloses polides de pedra.
L’Ajuntament de
Tàrrega feia “ bona feina “
https://www.tarrega.cat/urbanisme/poum/fitxers/cataleg-de-masies
Havien publicat :
MAS D’EN COLOM.
TÀRREGA. L’URGELL
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/12/mas-den-colom-tarrega-lurgell.html
MASIA DE LA
CORBELLA I CAPELLA DE SANTA MARIA. EL TALLADELL. L'URGELL. LLEIDA. LA CATALUNYA
QUE EL ‘PROGRÉS’ S’ENDUGUÉ SENSE PODER DOCUMENTAR-LA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/08/masia-de-la-corbella-i-capella-de-santa.html
TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ
DE LA MASIA GASSET. CLARAVALLS?. TÀRREGA
Ens agradarà
tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/48970
En alguns àmbits però, hi ha mancances notables :
IN MEMORIAM DE
LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA
FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/06/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de.html
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA
PUBLICA DE L’ALTET. TÀRREGA. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/06/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html
QUE EN SABEU DE
L’ESCOLA DE LA FIGUEROSA, I DE LA RESTA D’ESCOLES ESMENTADES JA L’ANY 1917?.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/05/que-en-sabeu-de-lescola-de-la-figuerosa.html
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario