El Joan Estorch
Salomó, un dels fotògrafs “ menystinguts “ del projecte Fons Estudi de la Masia
Catalana, retratava Casas del Clot de Sant Pere de
Ribes. El Garraf.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2652/rec/12
https://www.autodrom-terramar.com/es/el-clot-dels-frares-la-joya-olvidada-del-autodrom-terramar/
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41067
https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-del-clot-dels-frares
El Clot dels
Frares podria correspondre's amb el mas d'Arnaldo de Villarrubia, que apareix
nomenat en un capbreu atribuït al segle XIII.
La primera
referència documental que tenim del Clot com a tal correspon al fogatge de
l'any 1365. El nom dels Frares no el va adquirir fins al segle XVIII, quan va
ser propietat de la Companyia de Jesús. Algunes fonts (PALACIOS, J.L., 1999:
41) apunten que en aquest període la comunitat jesuïta anava a prendre banys durant
el període estival.
Al cadastre de
l'any 1736 hi consta la casa dels pares jesuïtes dita el Clot, habitada per
Josep Robert, mentre que tres anys després hi habitava Juan Palmeta.
Més endavant,
al llibre d'Apeo de l'any 1847, hi consta que el Clot pertanyia a Vicenç Roca i
Batlle. Quan es va posar en funcionament l'autòdrom de Terramar que l'envolta,
la masia va habilitar-se com a Pavelló Reial.
Després del
fracàs de la iniciativa, a les seves terres s'hi va construir una granja
avícola
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=873
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
La pèssima gestió politica i econòmica, la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA, donaven lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) aprovat l'any 2004, és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara, pagesos i ramaders, es manifestin arreu per reclamar que se’ls doni un tracte humà, amb unes administracions acostumades al MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.
Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate" . El nostre condol a les famílies.
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario