Gregori Satorres
i Baldrich (Bellpuig d'Urgell, 1916 - Tàrrega, 1994) , escrivia de la Plaça de
Sant Roc, que havia retratat l’any 1924, el Josep Salvany Blanch, Vista de la
plaça porticada de Bellpuig d'Urgell
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8883/rec/25
La Plaça de Sant
Roc (fragment)
Els porxos son
replà d'espera,
ombra de pau,
brot d'olivera,
si arriba el
vianant sens aixopluc,
la llar de cada
casa honesta
—la mà humil
sempre contesta
obrint la seva
porta al primer truc—.
Abans hi havia
una capella
i un rusc de
cases, la més vella
guardava els
somnis de quan era infant;
ara no hi són,
però la vida
segueix com
sempre amorosida
guarda en el seu
cor,
el nom del
sant...
La plaça de sant
Roc.
NO retratava
dissortadament el Josep Salvany Blanch la
capella de Sant Roc :
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Bellpuig/page/1
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-sant-roc-en-castella-bellpuig.html
Mot interessant
la lectura de ; LA CELEBRACIÓ DE SANT ROC A BELLPUIG. Autor : Ramon Miró i Baldrich ( 1955 )
Sant Antoni de
Pàdua feia un miracle a Bellpuig, que alguns s’expliquen més pel fet que portuguès
de naixement com era, els castellans/espanyols no li agradaven – això succeeix
encara i no tant sols amb els nascuts a Portugal -, que per salvar als pahers que s’havien negat i oposat a certes pretensions i barbaritats de les tropes
castellanes, i als que lo capità que les
comanava va fer tancar dintre una sitja, batlle i pahers, fins que cedissin en lo que
s’anomena. Que’l poble, fort i ferm en mantindre sa integritat va negar-s’hi, i
que aleshores lo capità de les tropes castellanes va fer abocar oli bullent a
la sitja per a que morissin los que hi
havia dintre castigant llur tenacitat. Lo poble va escruixir-se i pregar en
silenci a Sant Antoni per a que’ls guardés de tot mal, i de tot mal va
guardar-los, perque, al ésser fora’ls castellans, van trovar als representants
del poble sense’l més petit dany, en vista de lo qual es va votar la festa.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que Sant Roc i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazis, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario