L’ Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889-1942), li poso la O, perquè
en el seu cas, com en el meu, no era permesa la inscripció al Registro Civil de
noms en llengües que no fossin el castellà – els funcionaris en deien, i en
diuen, malgrat la Constitució de 1978 ,
ESPAÑOL- retratava l’any
1929, Vista general de Can Dragó a Gualba
i Sant Cristòfol al fons, Gualba, el Vallès Oriental & Montseny
jussà
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2203/rec/10
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2308/rec/6
Existeix encara :
https://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/238.pdf
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-drago-o-cal-drago-vell
Curiosament Gualba era objecte de
més atenció per als fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana que
Sabadell, això, o – cosa que no podem descartar – les imatges de les masies del
rodal de Sabadell eren eliminades en els dies foscos i llarguíssims de la
dictadura franquista, oi?
Havia retratat Sant Cristòfol/ Menna de Gualba:
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/04/sant-cristofol-cristofor-menna-de.html
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18116
https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-3
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario