CASTELLAR DE N’HUG o DE N’URTX ?.

Rebia unes bellíssimes imatges de Castellar de n’Hug al Berguedà sobirà, on el Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, s’aturaven en una de les seves excursions.

El topònim de Castellar ja és esmentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, l'any 839, amb la forma Kastellare. Molt probablement ja existia aleshores l'església parroquial de Santa Maria, edifici que hauria estat substituït cap al segle XI per l'edifici romànic que s'ha conservat parcialment fins als nostre dies.

Més amunt de l'emplaçament de l'església devia haver-hi ja en aquesta època el castell que originà el topònim; actualment se'n veuen encara algunes restes. El castell estigué separat del poble, el qual sorgí gradualment a mesura que hom anà edificant algunes cases a la sagrera de l'església esmentada.

Al segle IX el terme, juntament amb gairebé tota la vall de Lillet, restà integrat en els dominis dels comtes de Cerdanya, els quals assoliren llur màxima expansió territorial amb Oliba Cabreta, titular del comtat de l'any 966 al 988. Però, com tota la vall de Lillet, no formà part, en aquesta època, del comtat de Berga, sinó del de Cerdanya i fins ben entrat el segle XIII no quedà adscrit al Berguedà, en ésser incorporat als dominis de la vegueria o sotsvegueria de Berga.

D'altra banda, des del segle XII Castellar pertanyia als dominis dels Mataplana, dominis que cap al 1350 adquiriren categoria de baronia, centrada en el seu castell, situat al poble veí de Gombrèn (Ripollès).

Els Mataplana afavoriren i estimularen el poblament de Castellar en diverses ocasions. La més notable fou la carta de franqueses atorgada per Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana, el 18 d'agost de 1292, a totes les persones que anessin a establir-s'hi. Aquest document, veritable carta de poblament, deixava els habitants de Castellar francs de censos i serveis (excepte 12 diners anuals per les cases i horts) i lliures dels anomenats mals usos; els concedia llibertat de treball i de conreu (reservant-se el delme, la primícia i la vuitena part dels fruits de la terra) i llibertat de moviment dins el termini d'un any. També els alliberava del servei de guaita i de bada en el castell, en temps de pau. Finalment els concedia garanties en els procediments judicials, que s'havien de celebrar, en tot cas, al mateix terme de Castellar. Hom defensa que el topònim correcte fora Castellar d'Urtx.

Aquestes franqueses foren reconfirmades l'any 1345 per Ramon Roger, comte de Pallars i senyor de Mataplana.

La baronia de Mataplana passà a poder de Pere Galceran II de Pinós per compra, realitzada l'any 1373, i encara que en vengué una part tres anys més tard, Castellar de n'Hug restà dins les possessions dels barons de Pinós i Mataplana, que foren els seus successors. El primer d'aquests, Bernat Galceran de Pinós, jurà l'any 1383 de mantenir i conservar els privilegis dels habitants de Castellar.

Possiblement això està en la base de la bona conservació del nucli urbà.