martes, 10 de abril de 2012

LA LANERA ESPAÑOLA ‘SOCIEDAD ANÓNIMA’ DE SABADELL

M’aturava per retratar el conjunt d'edificis que formen la fàbrica " LA LANERA ESPAÑOLA ‘SOCIEDAD ANÓNIMA’”; això inquietava un xic als automobilistes que pensaven possiblement que malgrat la meva aparença pogués exercir funcions de control de velocitat i/o similars.


La Lanera Española fou construïda entre els anys 1915 i 1917, per Juan Flórez Posada (Lleó, 1876 - Madrid, 1933), i Émile Mouris (Dikrech, 21. Januar 1853 - Verviers, 31. Januar 1924 ) fou concebuda com una colònia, en la que hi havia una zona d'habitatges destinats als treballadors, de la que – com dels treballadors mateixos- no en resta res. Si algú en té dades li agrairé m’ho faci saber a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com

La indústria llanera, juntament amb la cotonera, i els serveis relacionats amb una i altra, foren els pilars de la indústria sabadellenca al llarg dels segles XIX-XX, que amb alternances van formar la base de la tradició industrial d'aquesta ciutat.



Cal destacar l'emplaçament de la fàbrica, al marge quasi del riu Ripoll, zona de poblament industrial i preindustrials, i on s'instal•laren els primers molins aprofitant la força motriu de l'aigua.

S’aprecia en primer lloc, un edifici de planta rectangular que estaria destinat a despatx tèxtil, la façana es realitza amb maó vist, element triat per a la decoració d'aquesta, així com pels altres edificis.

A partir de la façana posterior d'aquest edifici s'organitza un grup de dotze naus de dents de serra, que han sofert modificacions al llarg del temps. El recinte està tancat per una nau de planta rectangular, l'accés de la qual es realitza per una gran reixa de ferro forjat que donen al pati que comunica als diversos edificis.

Agrairé que vulgueu completar la informació a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com i també a info@patmapa.gencat.cat

1 comentario:

  1. Hola, m'agradaria saber amb quina intenció voldries acoseguir més informació, ja que la meva familia hi va treballar a la fàbrica. Tot i això, només en resta alguna anècdota familiar.

    ResponderEliminar