Apareix per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom d'"Amenla".
Al segle XIII apareix en una deixa testamentària.
Al 1427 Sant Pere va patir els efectes dels terratrèmols, conservant-se però part de l'estructura romànica. D'aquella ‘reconstrucció’ del segle XV datarien bona part de les modificacions introduïdes a l'edifici. L'Ametlla va mantenir-se dins la jurisdicció del bisbat de Vic fins el 1957, any en què es vinculà a la diòcesi de Solsona.
De l’església situada dins del nucli urbà, trobem : està adossada a l´antiga rectoria pel mur de ponent, oberta a una plaça i envoltada per l´antic cementiri del poble.
L´edifici se´ns presenta d´una nau amb volta de canó apuntada, capçada per un absis sobrealçat semicircular, a llevant i una torre campanar que sobresurt de la façana principal. La coberta exterior de l´edifici és a doble vessant, l´absis és de quart d'esfera apuntada, i a quatre vessants, la torre campanar.
La façana principal, situada al mur de ponent, s´obre la porta d´accés, estructurada a partir d´un arc de mig punt adovellat amb arquivolta sostinguda per columnes i capitells refets modernament, igualment com passa en el guardapols bisellat, disposat damunt seu. Per sobre de la porta d´accés, hi ha un ócul. A l´angle d´aquesta façana principal, s'aixeca el campanar de torre, d´estructura quadrada, amb quatre ulls, estructurats amb arc de mig punt, disposats sota un rellotge, i corona, un pinacle. Finalment, capçada a llevant es situa l´absis, coronat per un fris de mènsules que alternen relleus en forma de bola i franges horitzontals, que sustenten una cornisa motllurada, protegida per un ràfec de teula. Dos filades més avall del mateix, hi ha una linea de forarts de bastida disposats regularment a mode decoratiu. Destaquem, també l'obertura de l´absis d´una finestra d´arc de mig punt monolític que presenta una arquivolta amb impostes i columnetes cisellades a la pedra.
De l’interior de l’edifici – on no podíem accedir -, llegim ; un arc presbiterial comunica l´absis amb la nau i també disposa de dos petites capelles, abertes ambdós murs laterals, tant a llevant com a ponent. En aquest mateix mur de ponent hi ha una porta per la qual s´accedeix a la sagristia, així com també disposa d´una escala que puja al cor, des d´on s’accedeix a la torre campanar de l´edifici. L´obra presenta un aparell de carreu segarrenc o carreuó irregular de pedra del país, disposat amb filades. Adossada a aquesta església trobem l´antiga rectoria del poble, que es comunica interiorment amb la sagristia de l´església mitjançant una porta oberta al mur de llevant, actualment reconvertida en habitatge particular, de planta rectangular, estructurat en planta baixa i primer pis, i corona la façana principal, una cornisa decorada amb sanefa disposada a cantells de maó. A un costat de la façana principal es disposa la porta d´accés d´arc de mig punt adovellat. Al primer pis de l´edifici, destaquem l´estructura d´una antiga finestra, allargada modernament i transformada en balcó. Aquesta presenta una decoració en relleu ondulat sobre la llinda monolítica i brancals bisellats. Aquesta rectoria presenta un parament paredat de pedra del país i també, carreus de pedra picada disposats a la porta d´accés, així com, a part de l´estructura del balcó del primer pis.
Farem una petita sèrie – us convidem a tots a sumar-vos-hi - sobre els atemptats estètics que pateix el patrimoni històric i artístic de Catalunya per part de les companyes dites de ‘Serveis públics – totes de capital espanyol - . A destacar que malgrat el baix nivell de la ‘democraciola’ que patim la vigència d’aquestes implicacions implica – si més no – la complicitat de la Generalitat de Barcelona i la dels Ajuntaments – el pedani en molts casos i el municipal sempre- , de les Diputacions, Consells Comarcals, i altres entitats administratives ja ni en parlem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario