SANTUARI DE LA COMUNITAT MERCEDÀRIA DE SANTA MARIA DELS PRATS. LA CONCA DE BARBERÀ. CATALUNYA

Ens aturàvem – com podíem – la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, al costat de la carretera que des de Solivella, mena fins a la Guardia dels Prats, volíem visitar l’edifici religiós que s’aixecava a la fi del segle XII o inicis del XIII, dins del terme documentat a l'últim terç del segle XI, amb la denominació de la Guàrdia d'Eremir i sota el domini senyorial de la casa dels Cervera.

El 1238 passà a mans de Guerau de Vallclara, i, en morir aquest, la seva muller llegà tots els drets senyorials al monestir de Santes Creus.

L’any 1230, l’edifici religiós va ser cedit per Jaume I als mercedaris, que el van reedificar, ampliant-lo alhora en estil gòtic.

La Guàrdia dels Prats fou la terra natal del mercedari sant Pere Ermengol, que va viure els darrers anys de la seva vida al santuari de la Mare de Déu dels Prats, on va morir el 1304.
http://www.laguardiadelsprats.es.tl/Sant-Pere-Ermengol.htm

El 1290 part de la comunitat s'establí a Prades, a inicis del segle XIV, i el santuari va adquirir una gran popularitat, fins l’any 1363 any que es coneix com a santuari, en que la comunitat es refongué amb la de Santa Maria del Miracle, a Montblanc, convertint-se en l'actual convent de la Mercè.

L'any 1556 es varen fer reformes, i novament al llarg del segle XVII i de nou al XIX.

Va mantenir el culte fins l’any 1933.

L’any 1936, dins del context de la guerra genocida contra Catalunya va ser cremada.

Es va restaurar durant els anys vuitanta del segle XX; l’any 1987 es va fer la solemne inauguració de l’Ermita, i des d’aquella data al més d’abril s’hi celebra la missa en memòria de Sant Pere Ermengol.