viernes, 6 de abril de 2012

En la mort d’un just : Dimitris Christoulas


Angela Merkel, Nicolas Sarkozy, José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy Brey, ..., i tots els que vulgueu afegir en qualitat  de corresponsables – empresaris, defraudadors , corruptes,..- , tenen en la mort d’aquest home – i dels que han caigut abans, i/o cauran d’ara en endavant – una clara responsabilitat que mereixia ja l’any 722 a.C la màxima reprovació :

Dt 27,24  Maleït el que assassini d’amagat al seu proïsme.

Dt 27,25 Maleït el que es deixi subornar, i assassini un innocent.

Dimitris Christoulas, era una persona amb criteri i formació, i durant tota la seva existència, havia viscut seguint els principis de la lògica, si compleixes la llei, si pagues els impostos, si et comportes d’una forma correcta;  la societat – l’estat que la personalitza – atendrà els compromisos subscrits.

Dimitris,  nom que originàriament significava   "dedicat a Deméter", deessa de l'agricultura.  Com moltes persones, no pot entendre com davant d’un frau de tanta magnitud, els responsables es fan escàpols a la justícia, i es sanciona a les víctimes. Aquesta contradicció, el porta al fatal raonament:

  “Com que la meva avançada edat no em permet reaccionar d’una altra manera (encara que si un compatriota grec hagués agafat un kalaixnikov, jo l’hauria seguit), no veig cap altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta manera digna abans d’haver de rebuscar menjar entre les escombraries per poder subsistir.”


La venjança és del Senyor, i també està recollida a Dt 28 15 i següents; us recomano fer-ne una atenta lectura.

No hay comentarios:

Publicar un comentario