ESGLÉSIA ARXIPRESTAL DE SANT FELIX DE SABADELL

Retratava la façana principal, la que dona la Plaça, on s’aixeca l’ajuntament – que havia estat casal dels escolapis - , l’edifici de l’únic banc català que resta dempeus, i el primer local que va obrir la cadena Viena [ als que des d’aquí demano informació per fer una petita crònica sobre la seva més que exemplar empresa ].

S’explica que sobre la capella romànica de Sant Salvador (segle XI) es construeix una nova església (1403-1420) de la que destacava un portal de mig punt. Aquesta pràctica era del tot habitual, i comportava el reaprofitament tant dels ‘materials’ eclesiàstics, com d’allò que fons aprofitable de l’anterior construcció, pedres, sorres,..

El 1578 es construeix la sagristia al costat de l'absis gòtic. El primer pis d'aquesta féu l'ofici de Casa dels Comú.

Entre 1615 i 1623 es feren diverses ampliacions, entre elles l'agregació de quatre noves capelles.

El campanar es va decidir d'aixecar el 25 d'abril de 1690, pel Consell de la Vila. Els sabadellencs hi contribuïren amb blat, fent la vida dels paletes que hi treballaven, o bé pagant un ral de plata per dia.

Les obres foren suspeses com a conseqüència del genocidi practicat per les tropes espanyoles durant a la guerra de Successió i represes l'abril de 1724

El campanar va costar 35.000 lliures i fou construït amb material del propi sòl sabadellenc; els fonaments amb rocs del llit del Ripoll, la pedra de la pedrera de Sant Oleguer, i la calç amb pedres calcàries del rodal.

De 1751 a 1775 es fan noves construccions, que van constituir gairebé una església de nova planta, amb un portal d'estil renaixentista.

L’any 1909, arrel de les protestes contra la mobilització de reservistes per les Colònies Africanes, fets que es coneixeran com ‘ la setmana tràgica’ el temple fou cremat, i donat el seu estat es va estimar com més apropiat acabar-lo d'enderrocar respectant l'absis gòtic.

La reconstrucció comença l’any 1914, sota la direcció tècnica d’Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931); els treballs es reprengueren desprès de la guerra 1936-1939, i l’any 1942, com un dels més destacats actes dels ‘ANYS TRIOMFALS’ s’inaugurava formalment l’any 1942. Les obres fins a la conclusió foren dirigides i supervisades per Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960)