Els orígens del que s’anomena avui ‘castell de Barberà’, possiblement en un primer moment foren una edificació d’època romana – si atenem al tipus de construcció visible a la part baixa de migdia – altrament quan al topònim es defensa l'existència d'una important vil•la romana del Baix Imperi que aglutinà dominicalment les de menor importància de la contrada, i que, pertanyent al llinatge Barberanum, era situada vora l'actual poble de Barberà.
Els ‘mals usos’ de les companyies espanyoles de serveis, es fan dolorosament presents per arreu, als pobles i ciutats de la Conca de Barberà.
La conquesta sarraïna el convertirà en una fortalesa o qalat.
L’indret fou repoblat per Sala de Sant Benet durant el segle X, i l’any 1013, un dels seus néts, Sala de Santa Perpètua, n'és propietari.
L’any 1054 el posseïa Arnau Pere de Ponts, que va perdre la vida en una ràtzia sarraïna.
El 1132 i 1134, respectivament, els comtes d'Urgell i el de Barcelona cedeixen llurs drets als Templers, que en faran una de les primeres comandes de Catalunya.
En extingir-se l'orde, passà als Hospitalers; un dels més importants Grans Priors, fra Guillem de Guimerà (segle XIV), va residir a Barberà i fou enterrat a la capella del castell.
El 1609, en temps del Gran Prior Miquel d'Alentorn acudí a Barberà el famós bandoler nyerro Rocaguinarda per ajudar el senyor contra el de Biure per motius de jurisdicció del lloc de Vallverd.
El segle XIX, quan els béns de l'orde passen a l'Estat, aquest cedeix el castell al municipi, que en un primer moment (1857) el destina com edifici per les escoles. L'escola es manté al castell fins l’any 1980.
l’any 1996 , es constitueix l’Associació del Amics del Castell de Barberà de la Conca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario