M’aturava prop de la planta de tractament d’escombraries, abans del trencall que mena fins a Pierola; tenia des d’aquell indret una vista privilegiada de Can Mata de la Garriga; havia tingut ocasió de consultar l’arbre genealògic :
http://www.gelida.org/catalunya/genealogies.htm#matagarriga
la casa és coneguda des del segle XI i al segle XIII com masia de "Garrigas".
A mitjan segle XV era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en "Joan Matha de Garriga", segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom.
L'any 1606 el vicari general donà llicència per edificar-hi una capella; hom pensa que per influència del Concili de Trento, ja sota l’advocació de Nostra Senyora del Roser ; el 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733.
A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués.
La capella va sofrir un incendi, i es reedificà el 1905 en estil neogòtic.
M’apropava fins a l’entrada del Mas per comprovar – com em temia – la impossibilitat d’obtenir una imatge de la façana de l’edifici religiós.
Sou pregats d’ampliar aquesta minsa informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario