REFLEXIONS DES DE LA SALA CAPITULAR DEL MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES

El Reinald i la Maria Teresa, mitjançant l’Enric Nogues em feien arribar una fotografia feta a la sala capitular del monestir de Vallbona de les Monges, a la comarca de l’ Urgell, en terres de Lleida.

Els que sortim – només alguns del grup de l’IMSERSO que fèiem una estada a l’establiment termal de Rocallaura - , escoltaven sota el mantell protector de la imatge Mare de Déu de la Misericòrdia, del segle XV, atribuïda a Pere Joan, escultor de la façana gòtica del Palau de la Generalitat, les explicacions de la nostra guia.

La Sala Capitular es construir a finals del segle XIV, i malgrat el període en que fou aixecada destaca per la seva sobrietat. Les voltes són de creueria amb la clau esculpida. La porta que comunica amb el claustre és ogival amb interessants traceries gòtiques.

En la imatge ens admiràvem davant les lloses sepulcrals d’algunes Abadesses, sense ànim d’exhaustivitat esmentem :

Àger
Alemany
Anglesola
Boixadors
Calders
Cardona
Cervellò
Cervera
Copons
Guimerà
Pinós
Piquer
Rubió
Timor
Vilafranca

Ens preocupava aleshores – i ho fa ara amb major intensitat – la deriva erràtica dels que ‘remenen les cireres ‘; un seguit de ‘divendres negres’ , ens confirma –com alguns ja ens temíem- que la mort del Dimitris Christoulas, lluny d’un suïcidi – com ens volien fer creure els mitjans ‘oficials’ – va ser la resposta ètica d’un just, davant d’un genocidi fred i calculat.

Demanem a la Mare de Déu de la Misericòrdia, que ens atorgui la seva protecció, com ho fa amb les monges de Vallbona.