D’aquesta casa arreu trobem la mateixa informació : Masia de planta rectangular i dues crugies, amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana de migdia. L'edifici té molts afegits al llarg del temps, tant a la banda de davant, a l'esquerra, com a la part posterior i als voltants. Cal destacar-ne una finestra gòtica.
Nosaltres trobàvem particularment remarcable la galeria coberta, que suporten uns arcs.
Actualment la casa sembla ‘poc habitada’ en algun lloc s’explica que es fa servir com a segona residència.
La casa ha estat objecte d’un Projecte de Final de Carrera, en el que trobàvem informació molt interessant :
http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/10359/5/PORTADA%20%2B%20IND%20%2B%20MEMORIA.pdf
El lloc on es troba la masia de can Padró era conegut antigament com el Coll de Solanet.
(L'any 1052 ja es troba aquesta referència: "in ipso Collo de Solaneto"). La masia apareix documentada el any 1161 com a Mas de Solanet. Per tant, d’aquesta masia – inicialment de dos cossos – se’n té constància que es va originar en el període del segles XII-XVI.
Del llinatge Solanet n’hi ha constància documental des del any 1236. S'ha trobat un pergamí d'aquesta època on Pere Guillem (Pere, fill de Guillem) cedeix la masia al seu fill Arnal.
L’any 1437, existeix una còpia d'un llevador de censos realitzat pel notari Alemany de Barcelona a la zona del Castell de Sentmenat en el qual, s’especifica el nom i el cognom del cap de família d’aquesta casa , Guillem de Solanet.
A les darreries del segle XV , constatem un canvi pel que fa als cognoms de la família. Entra com a hereu Bernat Padró, fill gran de Can Padró de Sant Vicenç.
El blasó d’aquesta família és : http://www.armoria.info/libro_de_armoria/PADR%D3.html
A partir d'aquesta data, els registres on s’esmenta la masia, figura com Padró- Solanet, o Padró de la Muntanya, o bé Padró només.
L’any 1553 , en una còpia del fogatge, s’especifica el nom i el cognom del cap de família d’aquesta casa, Antic Padró-Solanet.
El fogatge era un cens o recompte de totes les cases de cada localitat, i servia per establir la quantitat de diners que cada municipi havia d'aportar a la Corona d'Aragó. El sistema –força injust – deixava el repartiment en mans dels ‘cacics locals’ , i va estar vigent fins l’any 1978.
A mitjans del segle XVI, el llinatge dels Padró-Solanet , s’uneix amb els Mir, pel matrimoni, entre el fill hereu i la filla del Mas Mir de Polinyà. La masia es coneixerà com Can Padró del Mas Mir.
L’any 1716 en el cadastre de José Patiño, es documenta el mas, i esmenta com propietari a Jaume Vilanova Padró.
Encara a mitjans del segle XVIII, es fa referència a l’existència d'un document en el que apareix Josep Padró-Solanet com l'hereu de Can Padró.
La sortida del tot plàcida ha consumit escassament tres quarts d’hora, i perquè ens entreteníem a retratar la bassa.
Hem fet però un llarg recorregut per la història d’aquesta contrada, oi ?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario