Santa Eulalia està documentada com església parroquial des de l'any 1222, i mantindrà aquesta funció fins a darreries quasi del segle XX quan es va aixecar l’església ‘nova’; el motiu al•legat fou la previsió d’un creixement demogràfic que no s’arriba a materialitzar; ben al contrari, la tendència apunta en sentit contrari.
Per a fer front a les despeses de construcció de l'edifici nou, la parròquia es va vendre a l'església vella; des d'aleshores l'edifici ha acollit diverses activitats com una indústria tèxtil, una fàbrica de fideus, un esbart, una cafeteria, ... Finalment al 1972, el propietari la cedí a l'ajuntament que n'inicià la seva recuperació.
El campanar fou restaurat al 1984 i el 1985 començaren els treballs arqueològics i de restauració per part de la diputació de Barcelona, sota la direcció d'Antoni Gonzàlez, redactor del projecte definitiu. A principis dels noranta l'acondicionament de l'edifici ja s'havia donat per acabat però encara no tenia ús.
Llegim pel que fa a la descripció tècnica : Església d'una sola nau coronada a llevant per un absis poligonal cobert amb volta de creueria nervada amb una imatge de santa Eulàlia amb l'escut de Pinós a la clau. Al costat de tramuntana s'hi obre una capella a manera de transsepte que separa la nau, més ample i més elevada que l'absis, cobert amb volta apuntada i flanquejada per petites capelles laterals a mode d'arcosolis.
El campanar és una torre massissa de planta rectangular que s'alça sobre el braç nord del transsepte i presenta un doble nivell de finestres d'arc de mig punt. El parament és de grans pedres escairades, disposades en fileres i unides amb morter. Trobem afegits de moments posteriors de maó, obertures cegades amb un parament també de pedra però lleugerament divers. La coberta és de teula àrab.
Actualment a l’interior de l’edifici s’hi duen a terme activitats culturals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario