Recordava de memòria els versos de Jorge Manrique (Paredes de Nava,
Palencia o Segura de la Sierra, Jaén, ¿1440? – Santa María del Campo Rus,
Cuenca, 24 de abril de 1479), agraïa al temps que el fet d’estar viu, el de ser
català i poder entendre – i admirar - alhora, els excel·lents treballs literaris dels que disposem, tant en
llengua castellana, com en llengua catalana, m’entristia un segon , pensant en tristíssima
existència dels monolingües, oi ?
Nuestras
vidas son los ríos
que
van a dar en la mar,
que
es el morir;
allí
van los señoríos
derechos
a se acabar
e
consumir;
allí
los ríos caudales,
allí
los otros medianos
e
más chicos,
allegados,
son iguales
los
que viven por sus manos
que
los ricos.
Us deixo un
enllaç en el que podre escoltar al Francisco
Ibáñez Gorostidi (Valencia, 20 de noviembre de 1934), que els musicava https://www.youtube.com/watch?v=Vboqoo8yX_A
Presideix el grup escultòric de la "Fe consolant el dolor", obra
de Josep Llimona i Bruguera ( Barcelona 8 abril de 1864 - 27 febrer de 1934 ) ,
on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament.
L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze.
El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb
motius florals i zoomorfs.
El perímetre està envoltat per uns
pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior.
No hay comentarios:
Publicar un comentario