CAMINAR PEL MOIANÈS. CATALUNYA

Ens anticipàvem a la declaració i/o reconeixement ‘ legal’ d’aquesta comarca, i penso en conseqüència que si la ‘petita generala’ porta aquest article al Tribunal Constitucional, l’hauré de despenjar i esborrar les fotografies d’aquesta esplèndida – i curtíssima – passejada matinal.

Deixava el vehicle aparcat al polígon de Castellterçol, i des d’allí fèiem via fins a la casa d’esplugues que retrataria des de sota el pont romànic per estalviar-vos un c artell immens que diu que el Govern/Gobierno fa o farà no se sap exactament quina cosa – si els recursos econòmics li ho permeten desprès de tants i tants escàndols de corrupció -; també perquè cal fer-ho i és de justícia, retratava el pont d’Esplugues.

Refèiem el camí i ens calia deixar pas a un pathfinder des del que ens saludaven molt amicalment , imagino que es sentien ‘col•legues’ dels que ens agrada caminar, sentint els sorolls – i les olors – de la naturalesa, davant la poua de la Vinyota tindria lloc una nova sessió de fotografies.

Acabàvem anant al ‘ roquer’ que fou primer rentador de llanes, i més tard safareig de Castellterçol.

Quan marxàvem tornava el pathfinder imagino que a la recerca almenys d’aquests ‘monuments’ que amb les preses se li havien ‘oblidat’.

Ah!, l’excursió de menys de quatre quilometres i sense cap desnivell, en paraules del ‘barrufet rondinaire’ s’ha de qualificar com apta per a ‘coixos i prenyades’.