El canó de Palamós
ben mirat que n’és d’ermós
Ja fa temps que està callat
Ja fa temps que mira el mar
Amb el ventre rovellat
Quatre rodes i un forat
De la boca del canó
Només surten els records
De les guerres d’aquell temps
Quan la gent de l’Empordà
De la Selva i el Vallès
Es mataven per no res.
Escolteu la seva veu
Oh, canons de tot el món
I la gent de tot arreu
No més guerres ni mes morts
No més bombes ni més foc
Sóc el canó de Palamós
Si els canons de tot el món
Fossin com el vell canó
Que tranquil està dormit
Blancs i negres dintre el cor
Portarien una flor
La rosa de Jericó
http://www.centrecoral.org/Pdf-2/canodepalamos%204vm.pdf
José Luís
Ortega Monasterio ( Santoña, Cantàbria , 8 d'agost de 1918 + Barcelona , 18 de
gener del 2004 )
i els jovent que riu en el canó, més val així que els canons callin i les persones riguin
ResponderEliminar