martes, 21 de julio de 2015

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA. ALENDO. FARRERA. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Pere Casulleras pública unes fotografies de l’església de Santa Eulàlia d’Alendo, en la visita pastoral del 1758, el visitador diu que l'església d'Alendo, que era sufragània de Santa Eulàlia de Farrera, i "tiene su iglesia con sagrario y fuentes baptismales (...). No ay sino un altar que es de San Roque, està bien ornamentado y adornado (...). La iglesia es suficiente pero el simenterio no està bien rodeado de paredes".

En el "Plan Parroquial" del 1904, aquesta església apareix dedicada a santa Eulàlia, advocació que s'ha mantingut.



La descripció en diu que és troba a cavall del mateix llom on s'assenta el petit llogaret d'Alendo, separada però d'aquest per un escaló rocós, és un edifici d'una sola nau, amb accés a l'interior per una senzilla porta de mig punt situada en el mur lateral de migdia, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada en la part alta del mur; a l'est hi ha un absis semicircular, totalment llis a l'exterior, amb una finestreta de doble esqueixada al centre i una altre a migdia més ben treballades que les de la façana sud. A l'interior, cobreix l'absis una volta de quart d'esfera lleugerament apuntada. Entre la nau i l'absis, existeixen un petit presbiteri que s'obre a la nau mitjançant un arc toral apuntat. Aquesta última és coberta per una encavallada de fusta que suporta un llosat de llicorella a dues aigües. A l'exterior, sobre el presbiteri i en el pinyó de la coberta, s'aixeca un petit campanar d'espadanya. Els paraments són de tosc aparell de pedra del país, parcialment coberts per un arrebossat. A la façana sud, en l'àmbit de la porta es conserven uns caps de biga que responen, amb tota probabilitat, a l'estructura d'un porxo de fusta, l'àmbit del qual és assenyalat en la façana del parament, arrebossat, que també es repeteix en la façana absidal. L'aparell és de petit carreu de pedra llosenca, molt irregular, en filades irregulars, amb peces de pedra tosca en la formació dels arcs de la porta i les finestres. L'exterior és totalment orfe de decoració i només el petit campanar d'espadanya de dos ulls situat sobre l'arc presbiteral, modifica el compacte joc de volums d'una obra eminentment rústega, de datació ja força avançada dins el segle XII, en la qual cal destacar l'element, força estrany, dels contraforts laterals de l'arc presbiteral.

No hay comentarios:

Publicar un comentario